Francesc Puigpelat guanya per segon cop el Carlemany de novel·la

S’hauria de dir La nedadora de Çesme, però al gros dels lectors se’ls escapa que Çesme és una turística ciutat turca, un enclavament que dista a penes cinc quilòmetres en línia recta de l’illa grega de Quios. I aquesta curtíssima distància és el pal de paller de La nedadora –finalment, el títol escurçat–, el relat juvenil amb què l’escriptor i periodista Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) s’ha endut el premi Carlemany per al foment de la lectura. Una història que s’endinsa en els desitjos i dificultats d’aquells que volen entrar a Europa fugint de la guerra, de la fam, de la manca de futur. Ho fa a través de quatre adolescents: tres d’ells volen arribar a Europa i la quarta, una jove nedadora britànica, els ajuda a entrenar-se per travessar nedant aquells decisius cinc quilòmetres. “Em volia adreçar als adolescents perquè ells són els responsables de contruir un món amb més obertura i tolerància”, va explicar Puigpelat al Diari en conversa telefònica.

L’autor, per cert, repeteix com a guanyador del Carlemany: ja el va rebre el 2005 per Els llops, abans de reformular-se i quan era, recorda ell mateix, un dels guardons més importants i ben dotats de les lletres catalanes. Encara que els 8.500 que ara aporten els organitzadors –el Govern d’Andorra i Grup 62, a banda de la publicació per part de Columna, amb sortida prevista per al maig– tampoc són de menysprear. Aquest premi de nova encu­nyació és, no obstant això, “innovador i molt interessant”, segons el guanyador, amb un jurat integrat per joves dels tres sistemes educatius del país, acompanyats per professors i les escriptores catalanes Maria Carme Roca i Laia Aguilar. Una fórmula assenyada, proposa, en contraposició a “altres premis on són els iaios qui decideixen què agradarà als joves”, així que amb el Carlemany “s’està tornant la literatura als propietaris, que són els lectors”.

Un jurat com aquest, hi afegeix el guanyador, que suma una llarga vintena de guardons –entre els quals el Josep Pla el 1999– no està exempt de riscos: “Al cap i a la fi quan escric per a gent com jo, és a dir, escriptors i editors, sé com fer aquelles coses que els agradaran, així que és relativament fàcil”, mentre que “convèncer jovent de setze o disset anys és força complicat”, així que es confessa particularment “orgullós i satisfet” amb l’elecció de la seva obra entre els quinze originals presentats en aquesta edició.

Per què va abordar la qüestió dels migrants? “Evidentment és un tema interessant, volia parlar de la diversitat cultural, de la necessitat de liquidar els prejudicis, qüestions importants en aquests temps en què està a l’alça el menyspreu als valors de l’altre”. I ho ha fet a partir de la peripècia de tres joves que són orfes, que són pobres, i que només volen tenir un futur, apunta. “És una història que funciona bé entre els adolescents” i que va adreçada a ells perquè si als joves els correspon crear un món millor, ell hi ha volgut posar “un granet de sorra”.

L’acte de lliurament del premi, com en les últimes edicions, tindrà lloc a Andorra al maig, coincidint amb l’aparició del llibre ja publicat.