Ariza exporta 'Murmuri' a Noruega

Moure 10.000 delicades peces de fang per Europa, col·locar-les enfilades per les parets d’un espai perquè reprodueixin l’efecte buscat per l’artista, no és gens fàcil. Millor dit, “és quasi un miracle”, puntualitza Eve Ariza, l’autora de Murmuri, que va protagonitzar l’últim pavelló d’Andorra a la Biennal. Amb tot, fa via perquè l’obra tingui una repercussió més enllà de l’exhibició veneciana: a partir de l’1 de febrer i durant tres mesos estarà a l’espai Kunsthall, de la ciutat noruega de Bergen. Continua així un periple frontera enfora que va iniciar a la ciutat francesa de Llemotges, on es va mostrar a la galeria Lavitrine.

“Durant la Biennal vaig contactar amb molta gent i alguns dels contactes els he guardat i d’altres descartat”, diu l’artista. Entre les relacions conservades i aprofundides, la de la directora d’aquesta fundació noruega sense ànim de lucre amb la qual Ariza assegura compartir filosofia. “Ens entenem quan parlem de l’art com a eina de coneixement, de construcció, que serveix per obrir plantejaments, per fer reflexionar”. És a dir, puntualitza, “el típic”. Excepte per a aquells que ho entenen com un mitjà per obtenir un objecte maco per posar sobre l’aparador, és clar. Entre els aspectes que fan que Ariza valori la proposta de Kunsthall, que la proposta expositiva es completa amb un programa d’activitats paral·leles “per fomentar el diàleg i la reflexió”.

Moure l’obra, recalca, no és gens fàcil, i acaba suposant que el creador “es passa més temps gestionant que fent obra”. Perquè tot el procés, explica, ha estat assumit per ella. “El ministeri de Cultura et porta a Venècia i això ja és el que fa, però després ets tu qui ha de fer caminet tot sol”. Sí que es necessita, no obstant això, que el ministeri cedeixi l’obra –n’és el propietari, encara que els drets siguin de l’autor, moralment inalienables, insisteix Ariza–. A banda, aquest curt periple europeu de l’obra va rebre un ajut de 4.971 euros.

Ariza pretén amortitzar la instal·lació fent-la voltar. Però a la llarga, diu, és “obligació del ministeri conservar-la i cuidar-la, a banda de fer les cessions que demani l’artista”. L’objectiu a mitjà o llarg termini seria que Murmuri estigués definitivament a disposició del públic del país –atès que és amb diners públics que es va produir, recorda l’artista–, en un espai públic. Se n’ha parlat? “No gaire, però estem en un moment de transició, tot arribarà.”