“La força tranquil·la”

’obra de Xandri és la representació de “la força tranquil·la”. La frase la va portar a col·lació el crític d’art Francesc Rodríguez, encarregat de glossar l’obra de Xandri. Referència al lema que Mitterrand va fer servir en una campanya presidencial. Potser és que la qüestió es flaira de manera tan evident a l’aire que ni un esdeveniment com aquest se’n salva. Potser ajudava l’escenari i la circumstància: l’exposició completa les propostes culturals que han arrodonit la celebració dels 600 anys del Consell de la Ter­ra, amb el concert de Jordi Savall i la presentació d’una nova edició del Manual Digest.

Però anem a l’exposició, que Xandri no es prodiga: des que va passar pel pavelló de la Biennal de Venècia i posterior exhibició de l’obra a Art al Roc a penes s’havia deixat veure en una mostra a la Cortinada –al projecte Kunstank, engegat per Elena Sánchez–. Precisament en aquella sèrie Xandri va començar a explorar el concepte que aquí desenvolupa: els orígens, les arrels, la manera com l’home tracta amb supèrbia la terra, com menysprea la natura, com se’n serveix sense oferir-li cap respecte a canvi. Això és el que l’artista va explicar de les obres desplegades al cap de casa de Casa de la Vall.

Rodríguez ho va completar: “Aquí alguns valoraran la part estètica; d’altres l’emocional i d’altres no hi veuran res, que també és objecte de reflexió.” Per a l’ull entrenat del crític, però, és una obra “expressionista, primigènia, essencial”.