El dibuixant Plantu obre 'Ça chauffe pour la planète'

Són una trentena de dibuixos –seleccionats d’entre els que van aparèixer al llibre homònim publicat per Gallimard– sortits dels llapis d’autors d’arreu –164, de 64 països, integren l’associació– i que suposen un crit d’alerta sobre el dany que l’home infligeix al planeta. Es tracta de posar el dit a la nafra a través de l’humor, “de molestar, però sense humiliar”, diu Plantu. La mostra va néixer a instàncies de l’ambaixadora de França, Jocelyne Caballero, que va sentir Plantu en un programa radiofònic i es va proposar dur a terme alguna iniciativa. De seguida, va explicar, va aconseguir comptar amb la complicitat de FEDA i es va posar en marxa aquesta mostra que, muntada ex professo per a Andorra, podria convertir-se en itinerant.

“Et pourtant elle chauffe”, recalca la vinyeta que aporta el mateix Plantu al conjunt, recordant la històrica frase de Galileu davant els negacionistes. Uns altres, però amb el mateix tancament mental amb què al segle XVI es negava el sistema heliocèntric, s’entesten avui a ignorar, minimitzar o directament negar l’escalfament global. O simplement falten solucions definitives i valentes, com posa de manifest el francès Soulcié: “Com salvar el planeta? Cor­rent en cercles cridant que tots morirem.” Ironia amarga per abordar veritats com a temples. Entre les bèsties negres de l’ecologia, per descomptat, el president nord-americà, Donald Trump, no hi podia faltar, en un dibuix que signa el canadenc Côte.

L’exposició recorre els diversos problemes derivats. El de l’agricultura és eix d’una de les vinyetes signades pel suís Mix & Remix: en un camp erm només creix un arbre i el pagès explica: “És per penjar-me” Però què podem esperar, reflexionava Plantu en la presentació de la mostra, si ens entestem a voler menjar cireres per Nadal?

També, per descomptat, apareixen les referències als perills que atenallen la biodiversitat: el mexicà Boligán proposa un elefant que emana un fum molt negre de la trompa o el suec Riber un os que intenta surar sobre el mínim fragment de gel que li queda cobert el cap amb un barret de ressonàncies més aviat tropicals, com el clima polar.

La mostra recull aportacions de Tignous, col·laborador de Charlie Hebdo assassinat en l’atemptat. D’ell és el panda que barra el pas valentment a les trituradores d’arbres que desforesten el seu hàbitat, referència a la icònica imatge a la plaça de Tiananmen.

El treball de Cartooning for Peace (fundada el 2006 per Plantu i Kofi Annan) és una oportunitat per aprendre, dels intel·lectuals, dels experts, va dir el caricaturista de Le Monde. I el vessant didàctic es manté en la pretensió d’atreure els escolars del país, va recordar la ministra Sílvia Calvó.

LA TASCA DEL DIBUIXANT DE PREMSA, SEGONS PLANTU

La tasca del dibuixant de premsa consisteix, sovint, a ficar el dit al vesper. En temes que la fan retirar ràpid quan es nota que “això és ben calent”, com ha notat en entrar en el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. És una de les qüestions que Plantu, que des dels vuitanta que il·lustra la primera pàgina de Le Monde, va explicar en la conferència que a la tarda va aplegar unes dues-centes persones en una de les sales de cinema del centre comercial Illa Carlemany. Que estigui calent no vol dir que no s’hi entri: per això va insistir en el tema en vinyetes que ahir mostrava per completar la xer­rada, inclosa l’ara per ara utòpica imatge dels dos bàndols donant-se la mà. A Cartooning for Peace, va dir, hi ha una bar­reja de dibuixants de països, creences i visions polítiques diferents –algú d’indepe acèrrim i algú d’unionista, també–, “però justament aquí rau la riquesa del debat”. El seu recorregut per temes habituals al seu treball va passar per altres conflictes, com ara l’israelianopalestí, o qüestions quotidianes com l’addicció al mòbil: fins i tot a punt de ser guillotinats ens faríem una selfie.