Engolasters, epicentre del 'land art'

L’antiga caseta del guarda, magatzems, polvorins, instal·lacions de FEDA que fa temps que estan en desús, així com un prat propietat de l’empresa hidroelèctrica habitualment tancat al públic es convertiran en espais artístics de la mà de la tercera edició de la Biennal de land art, que se celebrarà del 14 de juny al 14 de setembre i que tindrà els voltants del llac d’Engolasters com a epicentre.

Enguany, a diferència del que va passar les dues edicions anteriors, tota l’obra es concentrarà en aquesta zona en comptes de desplegar-se per les diferents par­ròquies. Un dels arguments que esgrimeix Pere Moles, artífex de la iniciativa, és que amb la retirada de la xarxa Infoturisme –Andorra Turisme i els set comuns– ja no té l’obligació de fer que l’esdeveniment s’expandeixi per tot el territori. També és cert que a canvi d’haver-se alliberat de l’obligació ha perdut una important part del pressupost: els comuns hi aportaven 5.000 euros cadascun. El pressupost disponible quedarà reduït aproximadament a la meitat del de l’edició passada: uns 150.000 euros, que ja havien perdut pistonada respecte de la primera edició.

Amb tot, indica Moles, encara compta amb suports importants, com el de la Fundació Sorigué –una de les col·leccions d’art contemporani més potents del sud d’Europa, puntualitza Moles–, que ja l’edició passada va cedir obra i enguany s’ha compromès a fer-ho novament, una col·laboració que també s’ha d’incloure en el cost de l’esdeveniment. “I és difícil comptabilitzar aquestes aportacions, perquè potser estem parlant d’obres que estan valorades en un milió d’euros, a les quals s’han de sumar les despeses de transport, assegurances, etcètera”. Per a l’edició que començarà al juny no han determinat encara quines obres hi aportaran: anirà en funció dels espais que hagin d’encabir-les.

Qui manté el patrocini és Andorra Telecom, a banda del comú d’Escaldes-Engordany i FEDA, que també cedeix aquests antics espais industrials, que l’equip de Moles transformarà en seu de les exposicions, seguint el model del que ja va fer en l’última edició amb la fàbrica de llanes escaldenca. “És la filosofia de la biennal, utilitzar obres d’art per posar en valor el paisatge però també els equipaments, i esperem que passi com en aquella ocasió, que la gent hi anava perquè ni sabia que la fàbrica havia existit o tenia curiositat per conèixer-la”.

L’etern debat

Les obres s’expandiran també pel bosc que s’aixeca a l’entorn del llac. És aquí on Moles insisteix en la discutida denominació de l’esdeveniment: “Ja ni entrem en el dilema de si és o no land art; nos­altres mantenim el nom i la nostra missió, que no és definir l’estil artístic sinó posar l’art en el paisatge, cosa que no vol dir que hagin de ser obres fetes amb les típiques fustetes i pedres de l’entorn.” Del que es tracta, puntualitza, “és d’utilitzar l’art contemporani per oferir una altra visió sobre el paisatge”.

Amb la reducció del pressupost Moles va decidir renunciar a les activitats per a escolars: l’última edició, recorda, va passar un miler de nens per la Zona Ras, justament a Engolasters, aproximadament el doble dels de la primera edició. “Em sap molt de greu prescindir-ne però és una qüestió de costos”, entre els quals la despesa de portar tots aquests infants en autobusos. No obstant això, matisa, serà el comú escaldenc qui es faci càrrec de les activitats paral·leles.