Carla Altimir busca camí a la indústria audiovisual

A Altimir (Andorra la Vella, 1993) seguir els passos del pare i l’avi al món de l’empresa no li acabava de fer el pes, però, amb tot, és per aquest camí que va començar a explorar cap a on podia anar el seu futur: va començar amb un batxillerat econòmic i en el moment d’accedir a la universitat va fer una ullada al que podria ser la publicitat i les relacions públiques, a Blanquerna. Però qui li va obrir els ulls i va posar a bategar el seu interès va ser el professor d’història del cinema –per no tancar-se, mantenia obertes les opcions de periodisme i audiovisual–. “Va fer que m’adonés que l’interès i la curiositat que havia tingut sempre pel cine potser ja anava més enllà del veure’l com un simple entreteniment”, reflexiona. Així que al segon any de carrera ja estava plantada de ple en l’especialitat de cine i, dins, en guió. “És que penso que si vols fer una cosa és millor que el projecte neixi de tu mateix”, diu. Tot i que, admet, “també m’agradava la realització, però mai em vaig decidir a aixecar la mà i dir aquesta pràctica la dirigeixo jo”.

Per madurar aquesta decisió –la de voler dirigir, que finalment arribaria– la Carla va iniciar un trajecte de recerca que la va portar a explorar un ampli ventall d’opcions en l’audiovisual, oficis diversos dins de la indústria. “És que, acabada la car­rera, el 2011, t’enfrontes a aquell moment en què ja la línia que has de seguir mentre estudies deixa d’estar marcada, el moment: i ara què?” La primera decisió va ser passar-se un any a Austràlia, millorant l’anglès. Tot i que abans ja va tenir una primera oportunitat: li va arribar de la mà d’Eduard Ruano, responsable d’Independent Club, una petita productora muntada al país per un altre jove amb ganes d’obrir-se camí a l’audiovisual. Va ser una oportunitat per a ella “d’experimentar i obrir portes”. En aquest primer moment, al camp de la publicitat: va participar en les tasques de producció de dos anuncis rodats al país, per a Porsche i Coca-Cola. Una línia que va tenir continuïtat amb altres projectes a Barcelona, abans de fer les maletes cap a Melbourne. Però la producció, va decidir, “no era ben bé el que buscava”.

De l’aventura als antípodes va tornar just per enrolar-se al rodatge de Fèlix, com a ajudant de la cap de localitzacions habitual de Gay, Mar Gual. Un rodatge “sota pressió, molt dur, però alhora intens i divertit”. Com tots, per això, “perquè un rodatge suposa sempre abandonar la teva vida i dedicar-te només a la feina durant aquell temps”, de manera tan intensa “que quan acabes i tens 24 hores per a tu mateixa no saps què fer”.

El punt d’inflexió, a Cuba

Si bé a Fèlix va fer una feina de considerable responsabilitat, seguia amb la inquietud de no tenir clar què hi faria. Així que va decidir seguir d’exploració i aquest cop va posar rumb a Cuba, per fer un curs de direcció d’actors a l’escola de cine EICTV, “que jo no coneixia a priori però que està considerada una de les millors del món”. Una experiència “brutal, molt intensa i lucrativa”. I un punt d’inflexió també en el seu camí de decisió: potser sí que era la direcció, després de tot, el que voldria fer i encara que a l’escola no s’hagués decidit a aixecar la mà, acabaria fent-ho.

Abans de Cuba, però, ja ho havia començat a albirar, quan es va incorporar com a ajudant del director del documental Entre muntanyes, David Haro, en una producció que relata la història de les colònies d’AINA. “En sortir de Fèlix, amb aquella infraestructura, aquest semblava petit, però ens va avesar molt, tot el dia amunt i avall amb la càmera per la muntanya”.

I a la tornada de Cuba els projectes es van començar a enfilar: va ser meritòria de direcció a Paradise Hills, opera prima d’Alice Waddington, rodada a Barcelona i que es presentarà al festival de Sundance; per passar després a un curt, Atòpica, com a segona ajudant de direcció. I del novembre a final de gener treballa com a auxiliar de direcció al rodatge a Barcelona d’Hogar, un thriller de Netflix i Nostromo Pictures dirigit pels germans Àlex i David Pastor (els de Los últimos días).