Reportatge
Esborrar límits al golf Pèrsic
Volem volar, però necessitem suport. Res de particular en el desig si no fos que qui ho exposa es la saudita Asma Bahmiyyin i des de darrere d’un vel que només li deixa els ulls al descobert. Participa al Sharjah Arts Festival, a Dubai, on també hi exposa Ahmed Keshta.
Esborrar límits al golf Pèrsic
Només m’han dit que he d’estar sempre a la dreta del xeic, somera indicació protocolària la que va rebre Keshta per rebre l’autoritat encarregada d’inaugurar l’exposició que des d’ahir acull una llarga cinquantena d’artistes darreu del món, Mohamed Ben Seud El Qasami. “Nervios?” –No, en absoluto. Al mandatari el van sorprendre les formes geomètriques de Metafora: a primera vista és dificil copsar que són humils llapis el material constuctiu de cada peça. Virtus Unita Fortior. Junts serem més forts, diu la composició de Keshta, mitja dotzena de quadres de grans dimensions que es van convertir en un dels pols d’atraccio de l’exhibicio, entre propostes de creadors d’arreu, de Japó a l’Argentina, d’Espanya als Estats Units. “Quantes entrevistes he fet?” –Ni idea. N’he perdut el compte. A Keshta els mitjans l’assetjaven.
Jugant a casa, Fathma Lootah, nascuda a Dubai, explica que els artistes aquí presents volen mostrar “la bellesa de l’Islam”. Ho diu davant la instal·lacio de Tomoko Ishida, una obra a la recerca del zen que ha servit a l’artista japonesa per retrobar-se amb la creacio després del desastre de Fukushima. “Les forms geomètriques de l’art islàmic procedeixen del cervell i el zen, del cor”, reprèn Lootah, i el punt de fusió és “la bellesa de les nostres religions mes enllà de les normes”, tot i que aquestes, les imposicions, són els aspects amb què sovint la gent es queda. La connexió entre les diferents religions, les diferents cultures, és el que es dona cita a Sharjah, un dels set districtes de Dubai, fins a mitjan gener.
Al festival es fusionen les cultures i es troben ànimes bessones. Les formes geomètriques de Keshta s’emmirallen en la gran peça de Lego del nord-americà Jeff Bending. “Tot això és fantàstic. Em sento com una criatura en una botiga de caramels”, diu Bending, arribat des de Portland (Oregon). I comprovar les connexions amb el treball del representant d’Andorra li produeix “electricitat a la punta dels dits”.
Amr Fekry comparteix nacionalitat d’origen amb Keshta. La seva proposta, Surrendering [Rendició] treballa al voltant de les interpretacions sufís. És de l’Islam, les més filosòfiques, més enllà de normes i regulacions. I des de la perspectiva d’una civilitzacio amb milers d’anys de recorregut. “No necessites coneixer l’Islam per gaudir de l’experiència de l’art islàmic. L’art és un llenguatge universal que traspassa fronteres i idees preconcebudes, que connecta la humanitat més enllà de colors, religions, autoritats”.
A l’espanyol Diego Moya el Sharjah Arts Festival li sembla sobretot “una lliçó de com s’han d’esmerçar els diners en cultura”, vist des d’uns països “on estem en regressió absoluta respecte de la cultura perquè només interessa el futbol, el sol i el turisme”. La proposta amb què el van seleccionar gira al voltant de la cal·ligrafia aràbiga. Granadí, des de sempre les arrels islàmiques han estat presents a la seva creacio. “El més interessant d’aquests festivals és com ajuden a destruir estereotips i imatges dogmàtiques de l’altre.”
Uns metres més enlla, Asma Bahmiyyin segueix explicant la seva obra des de sota la foscor del vel. El seu treball, una delicada recuperacio de la miniatura àrab posada al dia, es pregunta pel mateix que les mares europees: “què passarà amb aquesta canalla tot el dia enganxada a la tecnologia?”