Materials medievals als llimbs

El procediment científic i acadèmic habitual determina que a totes les recerques arqueològiques s’han de realitzar els corresponents estudis de les restes exhumades, anàlisis per a les quals sovint els materials han d’enviar-se fora del país. Més en el cas que l’excavació hagi estat contractada amb una empresa privada –com ha estat el cas d’Estrats i Artífex a la Margineda, ReGiraRocs a Santa Coloma o Actium a Encamp– o a institucions acadèmiques i científiques forànees, com la Universitat Autònoma de Barcelona que realitza prospeccions a Ordino o l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) quan va treballar a la vall del Madriu. Per esmentar-ne alguns exemples.

El treball d’anàlisi dels materials en gabinet, expliquen els arqueòlegs, habitualment sol tenir una durada molt més llarga que el treball de camp. I perquè aquestes anàlisis i estudis es puguin fer, el ministeri de Cultura –amb consulta prèvia al Consell Assessor de Patrimoni– ha d’autoritzar una exportació temporal dels materials. El procediment habitual és signar un conveni amb l’empresa o institució corresponent, un acord que entre d’altres qüestions marca un termini per a la devolució dels materials. Excepte en alguns casos concrets –carbons, per exemple– en què el mateix procés d’estudi pot suposar la seva destrucció. Però en el cas d’altres tipus, siguin fragments ceràmics o peces metàl·liques o de pedra, i per descomptat si es tracta de restes humanes, han de tornar a mans de Patrimoni Cultural.

Doncs és per aquesta qüestió que es va generar controvèrsia entre Costa i Gelabert, després que el primer preguntés per un suposat desgavell al departament en tenir coneixement que alguns científics foranis, entre els quals una reputada antropòloga catalana, s’han queixat –han estat comentaris difosos a les xarxes socials– de les dificultats per complir amb aquesta obligació per la manca de resposta des de Patrimoni. En el cas d’aquesta antropòloga tindria en el seu poder restes òssies pertanyents a l’època medieval o tardoantiga (segles IV-V) des de l’any 2009. En contactar amb l’àrea per complir amb un procediment que no deixa de ser protocolari, rebria com a resposta que el tècnic amb qui va començar a treballar ja no hi és.

Altres professionals consultats pel Diari es qüestionen quin és el seguiment que des del servei d’Arqueologia del Govern es fa dels materials que han sortit més enllà de les fronteres del Principat.