Paraules en moviment

A la novel·la La pau dins la guerra, Norbert Orobitg descriu un crim que sacseja un Principat que en aparença és un minúscul reducte de calma en una Europa que esclata en els horrors de la guer­ra. El relat, obra d’un exiliat espa­nyol que va trobar refugi al país i avui més que exhaurit, és rescatat a Andorra literària. Rutes de novel·la, última proposta d’Editorial Andor­ra, en què Porta ha treballat durant un bon grapat d’anys, un volum acompanyat per les fotografies amb què Lara ha volgut transmetre les sensacions rebudes dels diferents relats que transiten aquestes pàgines i, més enllà, dels paratges on els autors els van ambientar.

Andorra literària. Rutes de novel·la és, diu Porta al llibre, literatura per explicar un país. És també una manera de recollir el guant i posar-se mans a l’obra amb un diguem-ne gènere, el de les rutes literàries, a penes explotat al país. I és també una manera de reivindicar el patrimoni literari. Per tant, comença el llibre amb una part convertida en breu assaig sobre els autors que van escriure sobre el país, des d’una pionera com Isabelle Sandy o una encara menys coneguda Michèle Gazier, escriptora francesa d’origen català i molt vinculada a les Valls, que va convertir el Principat en un dels escenaris d’Histoire d’une femme sans histoire.

Així que aquestes pàgines no sols guien els peus (o la imaginació, si es llegeix des del sofà) dels interessats a seguir la ruta, també són una font de descobriment de tants noms de la literatura que han escrit sobre el Principat. I això que el volum, va destacar Porta, està vertebrat temàticament d’una manera molt clara: les novel·les escollides són aquelles que parlen de l’Andorra del segle XX, la que va viure la transformació social i econòmica, la que es va veure enmig de dues guerres. I per això s’advertirà l’absència d’alguns noms de la literatura del país, alguns de veterans, com Albert Salvadó.

Amb aquestes excepcions, el treball recull les empremtes dels autors que han deixat petjada al país, va explicar Porta. Gent com Joaquim Amat-Piniella i Francesc Viadiu, autor el primer “d’una de les novel·les més dures de la literatura catalana, K.L. Reich”, que no té Andorra com a escenari –és la narració del seu pas pels camps nazis– però sí que va ser escrita al país, mentre intentava tornar a la vida. Josep Pla, Manuel Vázquez Montalbán, Agustí Bartra, Lluís Capdevila, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, José Luis Sampedro i, per descomptat, l’ineludible Jacint Verdaguer formen part de la nòmina d’autors que repassa la primera part del llibre.

Quatre moments històrics

La segona “posa les obres en moviment”, sols que no totes, sinó les que se centren en quatre moments històrics: el romànic i les vicissituds perquè va passar a les primeres dècades del segle XX; la repercussió de la guerra civil espa­nyola al país; la de la segona gran guerra europea i l’arribada de la modernitat. Les rutes pugen amunt i avall, del santuari vell de Meritxell al coll de la Peguera, del Serrat a Sant Julià, parròquia que centra íntegrament la ruta centrada en la guerra civil espanyola, mentre que la que s’atura en la transformació del país ofereix una panoràmica per “l’Andorra bucò­lica, idealitzada per viatgers i excursionistes; l’Andorra rural i tradi­cional i l’Andorra moderna, cosmopolita, turística i urbana”.

Els textos queden enriquits amb les aportacions de Lara, “que no són fotografies bucòliques d’una Andor­ra idíl·lica sinó que volen explicar una època” i alhora “recollir les sensacions que vaig tenir en llegir els fragments”.

El llibre es presenta aquesta tarda (19.30 hores) al centre cultural la Llacuna, amb presència d’alguns dels autors que desfilen pel llibre.