Un naixement efímer

Tot i que el Pessebre Vivent es va convertir en una tradició arrelada a Escaldes-Engordany –iniciada per Esteve Albert al 1955 i avui sembla que recuperada pel comú–, el cert és que la primera intenció de l’escriptor hauria estat que la representació es fes a Andorra la Vella. És, si més no, el que recull l’arxiver Joan Lluís Ayala en la publicació que cada mes es difón des de l’Arxiu Comunal i on esmenta com a font Pere Moles a la publicació Cròniques d’Escaldes-Engordany 5: El pessebre vivent.

No obstant això, encara que aquella idea no quallés, a Andorra la Vella es va intentar impulsar una d’aquestes escenificacions del naixement en època nadalenca. També és cert que va ser una iniciativa de caràcter ben efímer: només es va fer en dues ocasions, l’any 1992, a l’aparcament situat darrere de Casa de la Vall, i l’any següent, que es va traslladar a la zona del Trillà.

Relata Ayala que hi van participar membres d’associacions com l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella i personal del comú. Era un pessebre sense diàlegs però on es va intentar recrear un ambient realista, de manera que es van aprofitar els elements naturals i es va decidir comptar amb animals reals. Només el nen Jesús sortia d’aquest realisme.