Llibres
Un 'Manual' per educar els prínceps
Aloma posa al carrer una edició del text de Fiter i Rossell actualitzada per Albert Villaró
Fins als setanta el Manual Digest era un “llibre viu”, un volum que els consellers generals consultaven i esmentaven, fins i tot protagonitzaven picabaralles per si la cita d’aquella màxima havia estat correcta. Després, és clar, va arribar la Constitució i això va produir un tall definitiu que va resituar el text d’Antoni Fiter i Rossell en el terreny de la història. Això ho va explicar Joan Massa ahir al vestíbul del Consell General, en la presentació de la nova edició del Manual, a càrrec d’Aloma Editors i patrocinada pel Consell, que ho emmarca en els actes de commemoració del 600è aniversari del Consell de la Terra. Albert Villaró es va fer càrrec de l’edició, els estudis preliminars i les notes, i Massa, de la introducció i contextualització històrica, que el situa en uns temps en què Andorra tenia “Borbons al nord, Borbons al sud” i necessitava donar una resposta als edictes de Nova Planta. I amb el recull, hi va afegir Villaró, “si mai tornava a qüestionar-se la independència d’Andorra quedaria una bateria documentada, argumentada” per defensar-la.
Massa va establir un paral·lel del llibre andorrà amb textos del barroc –els de Baltasar Gracián, per exemple–, la literatura produïda pels jesuïtes per explicar “com cal educar al príncep, a qui ha de gobernar”, que a Andorra seria la figura dels prohoms, els patricis, en contraposició a les propostes de Maquiavel de deslligar l’ètica de la política en nom de la practicitat. I l’ordinenc, va apuntar Massa, segurament va beure d’aquestes mateixes fonts jesuítiques, si bé és cert com sembla –encara que estigui sense documentar– que es va formar al col·legi que l’ordre tenia a La Seu d’Urgell.
Villaró va detallar les novetats que aquesta edició presenta respecte de la del 1987. Per començar, l’escriptor i historiador ha anat a la font primigènia, és a dir, a la minuta, el primer manuscrit sortit de la mà de Fiter, mentre que l’anterior havia seguit la còpia feta per al Consell, que s’havia mantingut guardada a l’armari de les sis claus. Amb un 80 per cent sorgit de la mà del propi Fiter i la resta, d’una segona mà, desconeguda. I encara n’hi hauria una tercera, la que va ordenar el manuscrit. “És la base, l’origen”, va argumentar Villaró. Qui també ha introduït un nou tractament al text, amb respecte pel lèxic, la prosòdia, la retòrica, de l’autor, però adaptant l’ortografia al segle XXI i corregint-ne la puntuació allà on calia per fer-lo més entenedor. Amb això, va assegurar, es descobreix un text amb “una llengua molt viva, resplendent, que ens fa redescobrir que era un enorme prosista”. Al marge, Villaró ha documentat totes les referències bibliogràfiques que apareixen al manuscrit.
Seran 2.500 exemplars que distribuirà el Consell amb la intenció, va apuntar el síndic, Vicenç Mateu, de fer tot el contrari del que pretenien aquells patricis que van empènyer el de casa Rossell a l’escriptura: que no sigui un llibre secret sinó que gaudeixi de la màxima difusió.
Un 'Manual' per educar els prínceps