Vint anys han trigat Love of Lesbian a arribar a Andorra. Vint anys i, és clar, tenien el combat guanyat. Com van demostrar des del primer moment. “Allá donde solíamos gritar”, van cantar, i van portar el públic a aquell moment mateix, a quan tothom era un altre.
Amb prou feina hi havia un dubte: quant de temps aguantaria la gent asseguda a les butaques. Res i menys: tres temes. Hi havia ganes, moltes, com va demostrar ja la venda d’entrades, exhaurides com qui diu en qüestió d’hores. I Love of Lesbian van sortir a l’escenari a demostrar el que són: una banda rodona, compacta, de so impecable, un grup de músics que s’ho passa de por a l’escenari i que encomana el seu bon rotllo al públic, una colla que omple estadis amb deu mil persones –és el que venen de viure a Ciutat de Mèxic– però
