Vint-i-cinc 'peixos' agermanats

Primer any d’ocupació de l’espai i bon regust de boca, considera Alfons Valdés, tresorer del col·lectiu artístic i creador que el mes d’abril es va encarregar d’obrir foc en l’ocupació de les instal·lacions. La iniciativa va sorgir amb La Xarranca emmirallant-se en L’Aparador de la Seu, un miniespai expositiu permanent obert a tots els creadors que el sol·liciten. Es tractava de facilitar també a Andorra un lloc on els artistes poguessin exposar i, de pas, donar vida als baixos de l’edifici, que presentaven un buit desolador des de la inauguració del desaparegut CIAM (Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu).

El balanç dels primers mesos és percebut en positiu per Valdés. “Està tenint prou importància: com que ara la gent ja no compra art perquè de cop han decidit que és millor les parets blanques, les galeries han de tancar i nosaltres, els artistes, treballem per amor a l’art.” I si “de tant en tant passa que venem alguna obra, doncs és una gran sorpresa”, hi afegeix.

En aquesta col·lectiva, que s’inaugura avui al migdia, participen artistes de totes les disciplines. Hi ha bastants fotògrafs, de Ricard Lobo a Carles Esteve, Montserrat Altimiras o Adrià Ventura, així com el també arquitecte Miquel Mercè. També escultors, com Nico de Winter, creador establert al poble d’Ossera, igual que Jaume Rovira. Hi ha grafistes com Ramon Berga i ceramistes com Gemma Piera, així com Teresa Gutiérrez, que treballa especialment amb materials tèxtils. També molta representació de pintors, des del mateix Valdés fins a Lluïsa Casas, Anna Rius, Carmen Ruiz o l’artista xinès establert a Andorra Zhihong Zheng, que es presenta amb la seva filla, Yaxin Zheng, qui exhibirà creacions en l’àmbit del dibuix. Hi ha creadors pluridisciplinaris, com la jove Myriam Grau o Bernat Manresa, que treballa una barreja entre poesia i escultura. La llista la completen Salvador Maura, Emmanuelle Besnard, Olga Razenkova, Maite Luque, Josep Maria Moreu, Josepa Travé i Juna Albert.

El concepte de ‘corrent’

La pretensió era aplegar el màxim de participants, que fa uns quants mesos que treballen al voltant d’un tema comú, per homogeneïtzar l’exposició: el de corrent, en les diverses accepcions. “Perquè l’espai està al costat del riu i pensem en la seva força, que és creador de vida, d’electricitat”, explica Valdés. “Era un tema complicat”, admet. “Però tot­hom ha trobat finalment els camins per expressar-se.”

L’exposició conjunta amb artistes d’Andorra i la Seu d’Urgell serà el colofó a aquest primer any de l’espai en funcionament, que no tan sols ha servit com aparador en l’àmbit de les arts plàstiques, sinó que ha acollit esdeveniments com xer­rades, tallers i un parell de concerts, del grup liderat per Albert Ginestà i de Lluís Casahuga.

“El que volem és que l’artista perdi la por a l’espai buit i se’l faci seu, que el màxim de creadors s’hi atreveixin”, recorda. Cert, admet, “que a vegades ha semblat que el resultat no era del tot bo, però sí que ho és perquè la gent ha gosat provar amb coses diferents”.