Oromí: sorpresa sota el gotelé

Tot lligava perfectament per adjudicar les pintures a Oromí, va explicar al Diari Mireia Tarrés, tècnica del departament de Restauració de Béns Mobles de Patrimoni Cultural. De seguida van poder determinar-ne la data d’execució, el 1860, gràcies a un document del comú referent al sou a abonar a un artista per pintar i daurar l’església. En el mateix moment en què consta que es va produir una intervenció sobre el Retaule de la Puríssima Sang i l’execució de les pintures –aquestes ja estaven a la vista– sobre el cor. “Lliga que tot plegat fos una intervenció general realitzada per Oromí, que segurament va decorar tota l’església”, encara que només quedin aquests fragments, apunta la tècnica.

Allà on es poden interpretar les figures es detecten clarament els símbols habituals que la iconografia relaciona amb el martiri de Crist: els tres claus i el martell amb els quals es va clavar el Crist a la creu, la llança amb què el soldat Longinus va traspassar el seu cos o el gall que simbolitza la triple negació de Simó Pere. Un altre argument en favor d’aquesta intervenció global d’Oromí a l’església canillenca, perquè es relacionen amb els retaules i perquè és un tema recurrent en la producció del pintor de Coll de Nargó, un artista que va deixar força empremta a les valls: conserven obra seva a les esglésies de Sant Miquel de la Mosquera a Encamp i Sant Joan de Sispony i també n’hi havia al desaparegut santuari de Meritxell.

Les parts de les pintures murals descobertes es van presentar ahir, un cop restaurades per les tècniques de Patrimoni, en un acte celebrat al migdia i que també va servir per donar a conèixer la intervenció sobre els frontals dels altars de la Puríssima Sang i el de Sant Martí. En aquest cas, a càrrec de la restauradora de teixits Montse Xirau. Dues peces de seda del segle XVIII que es trobaven en molt mal estat i que ara han recuperat un aspecte molt més curós, després de passar per les mans d’aquesta especialista en recuperació de teixits.

El gruix de la feina, no obstant això, ha estat treure a la llum les pintures d’Oromí, un treball que ha tingut ocupades les restauradores des del passat mes de maig fins fa poques setmanes. Van haver de retirar les restes de gotelé i guix, procés llarg i laboriós, van refer amb morter i reintegrat la policromia allà on es va poder fer, perquè en algunes àrees la pèrdua era tan agressiva que van trobar que la millor opció era no reintegrar el color.

Presentada aquesta intervenció, les tècniques encaren una feina delicada i feixuga: la preparació del trasllat –desitjablement, el darrer, a l’emplaçament definitiu– dels murals romànics de Santa Coloma a l’Espai Columba, l’edifici que es construeix davant de l’església per allotjar-les i convertir-se en centre d’interpretació del romànic.