Protesta avortada, debat obert

En conèixer el cartell de la programació que prepara Andorra Turisme de cara al pont de la Puríssima, alguns dels músics van posar el crit al cel: es van sentir deixats de banda i es van proposar organitzar un concert alternatiu, un off, on sí que fossin els protagonistes. Una “protesta avortada”, diu un dels que en principi apostaven per la sonora queixa però que finalment han decidit deixar-la córrer: han examinat millor la ràtio i han vist que de totes les activitats, sols dotze són concerts; per tant en són protagonistes a la meitat i la ràtio és considerablement millor.

Però deixant de banda el fet concret de l’Andorra Shopping, torna a posar-se damunt la taula un debat recurrent: també havien fet un toc d’alerta l’estiu passat Punkers Love 80’s, amb una original crida perquè els contractessin com a teloners de l’anunciat Georgie Dann (finalment va suspendre per raons de salut), una manera de reivindicar més presència per als de casa.

L’associació de músics, l’ASMA, troba que “la cosa està en estat estable, i en el cas de l’Andorra Shopping la presència, encara que fos del 25 per cent, no està malament”, en paraules del president, Oriol Vilella. Van constatar “cert malestar” del sector, “però l’associació ho va valorar i vam entendre que realment sí es contracta gent d’aquí”. Així que “el malestar està canalitzat després del fogonazo”. Una altra cosa, recorda Vilella, és que es tingui com a referència edicions anteriors, on la totalitat de bandes eren del país.

“També és cert que qui organitza ha de poder decidir, ha de tenir llibertat per a programar”, reflexionava Quim Salvat, qui en principi podria haver format part de la nòmina del concert diguem-ne paral·lel. Després es va donar per satisfet. I en general, raona, “a Andorra tenim uns quants bons llocs on tocar, llocs emblemàtics com la Fada, una altra cosa és que mai siguin suficients”.

Entre els més crítics, Òscar Llauradó, que manté aixecada la bandera reivindicativa encara que no es refereixi a l’esdeveniment concret. “És que no va ser sols que contractessin o no, sinó que en alguns casos van demanar pressupost a les bandes i després no van tenir la deferència de donar-los cap resposta”, diu. I això que la petició havia estat la de cent euros per músic que va establir l’ASMA com a tarifa acceptable amb un mínim de dignitat per als intèrprets. “Això i l’equip de so, i aquest últim encara ens el regatejaven”, es plany. D’aquests ingressos, recorda, depèn la supervivència mateixa d’alguns grups: un local d’assaig pot costar uns 300 euros al mes i “estan molt bé esdeveniments com el Jambo [Street Festival], però només amb això no hi arribem. I, recorda, han anat desapareixent cicles dedicats als músics del país, com els Dijous de Rock que promovia el comú d’Andorra la Vella. “Així que jo crec que cal més sensibilitat i menys postureig”, conclou.