Reportatge
Lowie, per repartir felicitat
‘Vamos a pasarla bien’, així, en un castellà de ressonàncies caribenyes i ritmes llatins, irromp al mercat de la música per ballar. Louie, és a dir, Louis Vandekerckhove, ex-Petit Cantor que es llança a intentar conquerir les pistes, amb Colòmbia com a trampolí.
En paratges colombians, i amb una productora d’aquell país, Two Wolfs Films (que també ha treballat per a Shakira, apunta, i amb ella comparteix localitzacions de rodatge: són les mateixes que a La bicicleta), Lowie va rodar el videoclip de presentació d’un tema amb què pretén conquerir l’estiu americà. Per això, explica, perquè el tema està pensat per a aquell hemisferi, de moment no en farà massa promoció per aquesta banda de l’Atlàntic. Una altra cosa, puntualitza, és que el vulgui presentar a Andorra, que per això és casa seva. Però la intenció és que al mercat europeu no comenci a circular fins a l’estiu vinent.
Lowie (nom artístic que evita al públic enfrontar-se amb el cognom belga) porta anys preparant el debut de la seva carrera. Formant-se. “Ha estat una decisió pròpia estar callat aquests anys, formant-me”, explica. També d’anar buscant qui millor l’ajudés a saltar del trampolí. El va trobar en la persona d’Humberto Gatica, un productor que treballa amb estrelles de renom, com Céline Dion. “Al planning de gravació de l’estudi em van col·locar entre ella i Michael Bubblé, imagineu-vos, el meu nom col·locat allà a la pissarra entre ells dos!”, s’exclama.
De la mà del productor nord-americà va decidir que el mercat de la música de ball actual sona en castellà: “Ho pots comprovar a les pistes de ball d’arreu quan comences a viatjar, per tot els Estats Units o per l’Europa del nord”. I en el seu cas conflueix la llengua amb certa dosi d’exotisme inesperat: aquesta pinta de jovenet nòrdic. “La imatge és molt important, he de tenir sempre present que soc una marca, i si ets un producte has d’encaixar amb el que vol la gent”, argumenta.
Ell està molt satisfet amb el tema marxós, comercial, que entronca amb el pop urbà del moment –“no ben bé reggaeton”– però que és només una cançó entre les dotze que tindrà l’àlbum. Tot i que, reconeix, els temps ja no són els que eren, i per tant, no pensa tant en un disc físic com d’anar llançant nous temes, un darrere l’altre. “Hi haurà diversitat i en les pròximes cançons, sobretot a les balades, serà on intenti exhibir qualitat vocal”, la que va assolir, per començar, en els anys passats sota la direcció de Catherine Métayer.
Diu que s’ha donat temps per créixer com a persona i com a artista, però recorda, també, que darrere de la preparació d’un disc hi ha un treball ingent, llarguíssim, sobretot si es volen assolir bons estàndards de qualitat. Una feinada que va començar per contactar amb el compositor: alguns temes són propis, però no tots, i per als que li han escrit, l’autor el volia tenir ben apamat, conèixer-lo a fons, per fer-li cançons a la mida perfecta de la seva personalitat. Començant per aquest Vamos a pasarla bien, “que havia de ser un tema molt alegre perquè jo soc així, intento transmetre felicitat als que m’envolten”.
Louie, per repartir felicitat