Gerard Claret deixa la direcció artística del nou Narciso Yepes

Gerard Claret (Andorra la Vella, 1951) ha portat la direcció artística del Festival Internacional Narciso Yepes des que el cartell es va posar en marxa, el 1983, impulsat pel mestre de la guitarra que li dona nom. Tres llargues dècades després ha agafat les regnes del disseny de la programació Josep Martínez Reinoso, un jove violinista format a l’escalf de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), on també ha anat assumint més responsabilitats, com ara la programació de l’últim cicle ONCA Bàsic. Així, és de Martínez Reinoso de qui hauran sortit les propostes –aprovades pels patrons, el comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà– que configurin el cartell de la nova edició, encara per conèixer.

El festival, com va avançar el Diari dimecres passat, es reformula de cara a la 36 edició. Tindrà un format més extens en el temps i es reorienta per centrar-se exclusivament en la música clàssica. També ocuparà més escenaris que el de l’Auditori Nacional i l’església parroquial (seu primigènia del cicle, per cert), per sortir a la recerca de nous públics. Aquesta és fonamentalment la raó dels canvis que s’hi introdueixen: captar més espectadors, especialment entre els turistes; d’aquí que canviïn les dates i deixi de ser el festival de tardor per coincidir amb la temporada d’esquí. Una iniciativa, per cert, que està per comprovar si no aixeca les suspicàcies dels programadors d’altres cicles amb els quals inevitablement entrarà en conflicte: la Temporada de Música i Dansa a Andorra la Vella també té la música clàssica com a columna vertebral i se celebra també al llarg de l’hivern; i a l’Auditori Nacional hi ha la Temporada, que des de fa dos anys posa en marxa el ministeri de Cultura. Tot i que amb una orientació més eclèctica, també fa pinzellades de sonoritats que s’acosten a la clàssica: en l’última edició hi va passar el pianista Michel Legrand, i semblaria que per aquest tercer cartell voldrien aprofundir en aquesta línia. En resum, que està per veure si, com succeeix tan sovint, no s’acaba produint un efecte de contraprogramació.

Motivacions

Sobre les motivacions del pas enrere, o al costat, de Claret, el prestigiós músic va declinar qualsevol comentari fins a la presentació del festival. Encara que, insisteixen en l’entorn del festival, Claret és “insubstituïble”. Però si ell assumia habitualment tot el pes de la programació, en aquesta nova etapa es tractarà d’una feina més en xarxa, més col·laborativa. Un model diferent i que fins a cert punt també s’està aplicant a l’ONCA, on joves professionals, com el director i actor Joan Hernández, han anat assumint més responsabilitats en l’activitat social i educativa de l’orquestra. Igual que el mateix Martínez Reinoso.