Sorpresa, indignació i desconeixement de la taxa de drets d'autor

Aconsegueixin o no tenir cap influència sobre el que passi finalment, l’acció d’ahir va servir per constatar un fet: el desconeixement que el ciutadà té sobre la implantació de l’Sdadv i com la societat ha començat a tarifar tants actes –ja paguen els hotels i sector hostaler, centres comercials, fins i tot consultes mèdiques i, per descomptat, les administracions– que formen part de la vida diària. “Sí, la sensació principal amb què ens trobem és que la gent desconeix” tot aquest panorama, va explicar el portaveu de la plataforma organitzadora del repartiment de pamflets. I si la primera reacció és de sorpresa, “la gent es queda esgarrifada quan li diem que al seu nen li cobraran a l’escola perquè aprengui música o qui eren The Beatles”, hi va afegir Seguí.

També és cert, va reconèixer el portaveu de Podem Andorra, que alguns dels que van passar van argumentar en favor de la mesura: així els infants aprenen també que l’accés a la música no ha de ser gratis. “Que és el mateix que dir que se’ls comença a alliçonar perquè tinguin clar que s’ha de pagar per tot”, va puntualitzar l’activista.

Però les reaccions més recurrents van ser la de sorpresa i reconeixement de la manca d’informació, juntament amb la de disgust. “La veritat és que jo no en tenia ni idea, potser [des de l’Sdadv] haurien d’informar millor a través de les xarxes socials”, deia una jove en rebre el fulletó a les portes de la CASS. I es mostrava del tot disconforme amb la mesura de cobrar als escolars: “L’accés a la cultura des de l’àmbit de l’educació ha de ser gratuït.” I això que ella pertany al gremi artístic, per al qual suposadament l’ens d’autors estaria recaptant: es va identificar com Clàudia Riera, jove actriu escaldenca que, per cert, acaba de ser escollida per formar part de l’elenc d’Alba. El jardí de les delícies, una obra que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

“Això és el que ens interessa a nos­altres, contactar amb la gent, no amb els polítics”, va assegurar Seguí en ser preguntat si havia pogut endossar algun pamflet a algun ministre a les portes de l’edifici gover­namental. “El seu mandat és circumstancial, ja veuran quina decisió prenen, perquè depenent d’ella tindran més o menys vots.”

Entre la gent del carrer a la qual volien adreçar-se, un senyor que s’identifica com Josep Valls, del gremi de la restauració. Seguí li explica que la taxa als escolars és “la consolidació de l’abús” i l’home, abatut, respon que té una filla de quatre anys, “i ara, a pagar més, que la setmana vinent ve el gran castanyasso”. I pregunta, de pas, “però aquests calés on van a parar”, perquè al negoci que dona de menjar “la factura puja i ja no es treballa com es treballava”.

També a les portes de la CASS una senyora jubilada –massa tímida per donar el nom– diu que ella no té fills ni nets però que igualment “veig que cada cop es tracta d’embutxacar-se més, ara explotant pares i nens”.

Al tema es va referir el ministre portaveu, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, per reiterar el que Govern ve dient: que mai no seran els alumnes qui hagin de pagar directament “si s’ha de pagar, una altra cosa és si aquests drets s’han de repercutir a les escoles o a Govern”. Per Cinca, s’ha creat una “polèmica artificial”.