Govern assegura que els alumnes no pagaran la taxa pels drets d'autor

El ministeri d’Educació té un inici de curs amb una patata molt calenta damunt de la taula: la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) va anunciar a final de juliol que a partir d’aquest any escolar passaria una factura als centres –incloent-hi escoles de música, dansa o teatre, públiques i privades– que suposaria el pagament d’1,03 euros per alumne. Un anunci precipitat perquè el Govern es va apressar a puntualitzar que encara no hi havia hagut cap negociació. I així segueix, confirmen fonts de l’executiu, amb cap conversa entre els responsables educatius i l’entitat. La qüestió s’abordarà les properes setmanes, amb una seguretat, insisteix Govern: que en cap cas les famílies no hauran de fer cap aportació de la seva butxaca.

A banda, l’abonament de la tarifa “s’ha de veure com es farà”, però de ben segur que no es començarà a aplicar a partir d’aquest mes com pretenia l’Sdadv.

Demà –i és el primer cop que la disconformitat amb les actuacions de l’Sdadv es visibilitza i articula més enllà de comentaris individuals– Podem Andorra organitza un repartiment de pamflets –en diferents, punts, davant de Govern, la CASS i Illa Carlemany al llarg de la jornada– per “dir no” al pagament d’uns diners “rapinyats” als nens.

El representant del partit, Joan Seguí, desconfia de les manifestacions del Govern perquè, en opinió seva, “això només és apagar el foc en un afer que ja està decidit”. Per tant, “que ara ens vingui [el ministre Eric] Jover a dir que no ho pagaran els alumnes és electoralisme”. Tot i que, matisa, “el que nosaltres volem és que això es congeli, ni que sigui per motius electoralistes”.

Seguí considera que la pretensió de la societat d’autors de cobrar als centres educatius és “una barbaritat, aberrant, pagui qui pagui”, és a dir, sent el ministeri qui assumeixi la factura. En opinió del partit que representa, es tracta d’una “extorsió” i per això, recorda, han batejat la campanya de demà com Vampirs a l’escola. “Pretendre cobrar pels materials que utilitzen els alumnes a les aules és mesquí, és lleig.” I és precisament per això, argumenta, perquè el braç de l’ens s’ha estès fins al sector educatiu, en un “ús i abús”, que han decidit justament en aquests moments iniciar accions al carrer.