L'habitació dels tresors

Els Rossell, d’Ordino, són una de les cases benestants d’Andorra, el llegat de la qual encara perdura. Està documentat el seu poder econòmic i polític des del segle XV. Antoni Fiter i Rossell (1706-1748), redactor del Manual Digest, n’és segurament el membre més conegut. La nissaga, però, es va acabar el 24 de novembre del 1993, amb la mort de l’última descendent, Maria Lluïsa de Riba Cassany. Diversos aspirants van reclamar el seu llegat, que finalment va passar a ser de titularitat pública l’any 1995. El consell de ministres va aprovar la setmana passada l’adjudicació de la segona fase de l’inventariat dels béns mobles d’aquesta casa.

Aquesta família va procurar guardar amb cura els objectes més preuats que heretava de generació en generació. “Tenien una habitació tancada amb clau on tenien totes les coses de valor, els seus tresors”, indica Berna Garrallà, cap d’àrea de Conservació i Restauració del Govern. Els seus arxius fotogràfics van passar a l’Arxiu Nacional d’Andorra i la seva llibreria a la Biblioteca Nacional. Un primer inventariat va fer una selecció dels objectes de més valor, que ara es poden veure a la mostra La Casa Rossell, una mirada interior, al Museu Postal d’Ordino fins al 15 de setembre. La resta d’objectes van ser guardats fora de la casa. Hi ha de tot, “caixes i caixes” amb béns que daten des del segle XVII. Caixes que ara s’obriran perquè l’empresa Retoc pugui fer-hi un inventariat presencial. La gran majoria d’aquests són objectes etnològics, “ens parlen de la vida quotidiana de les persones, de l’àmbit domèstic, de l’agricultura i el camp”, indica Garrallà.

Per la cap de l’àrea de Conservació, l’interès d’aquesta col·lecció és la seva diversitat. Hi ha des d’estris del camp, utensilis de cuina, fins a elements de gran valor. A diferència d’altres famílies importants, com ara els Plandolit, dels Rossell es conserven vestits i joies. També destaquen els objectes religiosos, que mostren una de les preocupacions d’aquesta època, l’alta mortalitat infantil. “Hi ha amulets que no havíem vist mai i escapularis que ens parlen de la necessitat que tenien de protegir els més febles, com per exemple els infants”, afirma Garrallà.

En aquest segon inventariat, que té previst una duració de 7 mesos i un cost de 40.755 euros, es catalogaran uns 1.100 objectes. Inventariar consisteix a descriure cada objecte, fotografiar-lo, fer un informe sobre el seu estat de conservació, marcar-lo amb un número i inserir-lo a la base de dades dels béns de Patrimoni. La finalitat no és fer una exposició dels objectes, “la idea quan anem al Rosaleda és fer unes reserves que siguin visitables i que es puguin obrir un o dos cops l’any o en ocasions especials”, explica Garrallà. El fons de Casa Rossell és tan ampli que pot donar per a una tercera fase d’inventariat. Una altra assignatura pendent, com passa amb altres fons, és la seva digitalització. “En el futur es vol fer una selecció d’objectes que siguin consultables en línia”, indica la responsable. Això ja serà més endavant, de moment cal esbrinar quins tresors resten a les caixes.