Memòries arqueològiques

Després d’un any d’intensa recerca, les investigacions ja comencen a donar els seus fruits. “Ha estat un procés lent. La part fàcil és la del terreny, la d’exhumar i recuperar les restes, després cal netejar, fer l’estudi i anar estirant de diversos fils”, explica l’arqueòleg i director de l’empresa ReGiraRocs, Gerard Remolins. Pel que fa al cas de Soldeu, finalment no van localitzar el famós aviador que buscaven, però un dels dos cossos que van exhumar portava una vestimenta, probablement militar de la Segona Guerra Mundial, conservava les botes, un impermeable, dos llapis i, fins i tot, una moneda. En un primer moment, tot apuntava que es tractava d’un tal Pol Carlos Tricochse, enterrat l’any 1943 a Canillo i de nacionalitat francesa, segons la documentació, malgrat que a la seva suposada població natal no hi constava en cap registre. “És una cosa anòmala. De totes maneres, encara seguim en contacte amb els investigadors d’allà per descobrir quina és la vertadera història, per què estava a Andorra i malauradament va acabar morint aquí”, comenta Remolins.

Sobre l’altra memòria, la del cementiri de Santa Coloma, es van exhumar les restes humanes de dues dones i sis nens, els més petits d’entre tres i sis mesos i el més gran tindria deu anys. A hores d’ara, estan esperant que els arribin les datacions encarregades per Govern procedents del laboratori de Sevilla. “Un cop les tinguem, podríem situar cronològicament l’origen d’aquests enterraments, tot i que per la tipologia de la tomba i els objectes que portaven aquests individus apuntaríem cap a mitjan segle XIX”, hi afegeix.

A banda de l’anàlisi arqueològica, Remolins destaca el rerefons de la investigació. “Soldeu, que en aquell moment era una població amb molt pocs recursos, va destinar una part d’un modest cementiri a enterrar aquests cossos amb la dignitat que es mereixien”, relata Remolins. Una història que, malauradament, no es coneixia prou o ni tan sols s’ha explicat i “sempre s’acaba parlant més d’aquell costat fosc de l’Andorra de la guerra civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial”, lamenta.

L’entrega de les dues memòries, però, no és l’únic projecte que actualment l’empresa ReGiraRocs té entre les mans. Paral·lelament, està desenvolupant diversos tallers didàctics per apropar la ciència i la recerca arqueològica tant a àmbits de l’educació, “sobretot a col·lectius amb menys accés a la recerca, com són els col·lectius d’immigrants, la tercera edat o les persones amb discapacitat. Amb tot, Remolins assegura que ara mateix està esperançat i content per la feina feta. “Si tot va bé confio que sigui a l’octubre quan hàgim entregat els dos documents on consti tot el procés d’intervenció, allò que s’ha recuperat i, si es vol, també una primera interpretació”, conclou l’arqueòleg.