“Segueixo prohibida a Cuba, però jo sols vaig escriure una música”

Lucrecia (L’Havana, 1972) tancarà la festa major d’Andorra la Vella. Actuarà dilluns dia 6 a la plaça Guillemó, en un concert que començarà més o menys un cop esvaïts els últims acords del concert dels nois d’OT. Intentarà conquerir l’auditori al crit d’“Azúcar!”, el que va fer universal Celia Cruz, compatriota seva a qui ara recorda sobre els escenaris.

Andorra li és familiar: no és el primer cop que ve.

Però feia temps que no venia, això sí. En tinc moltes ganes perquè a Andorra tinc vivències molt maques. La primera vegada vaig venir amb Luis del Olmo per actuar amb ell a la ràdio.

Com es planteja aquest concert del dia 6?

Música absolutament cubana, amb un record al repertori de la reina de la salsa. Justament el 18 d’agost s’estrena Celia. El musical. Així que faré un recorregut per aquest musical.

I com és això de fer reviure Celia Cruz, la seva música?

Per a mi és una benedicció. Un respecte absolut cap a la nostra reina de la salsa, amb qui, tinc l’honor de dir-ho, vam ser amigues. Per tant la interpreto des de l’ànima, amb tots els records de les nostres converses, riures, confidències. Recordem la seva vida, intensa i meravellosa, i un repertori realment inacabable.

Alguna vivència compartida que la va marcar?

Moltes converses íntimes, sobre el desig de ser de nou a casa amb la família en acabar una gira. També vam compartir gira per Barcelona, Madrid i Portugal. La veies arribar a les vuit del matí, ja perfectament arreglada, impecable des del matí fins a la nit, i sortint a l’escenari amb tota l’energia i tota la força. Va ser un exemple com a dona, com a amiga i com a artista.

Diuen que vostè n’és l’hereva.

No soc jo qui hagi de dir “jo soc”, encara que tenim molts punts en comú, però sí formo part de totes les persones que l’estimen i volen que perduri la seva llegenda i la seva música.

És actriu, escriptora, presentadora de televisió, cantant i compositora: perquè li agrada molt explorar?

És cert que m’agrada explorar. I des de petita he tingut la inquietud per actuar, per compondre, per escriure. I ser presentadora de Los Lunnis és un somni meravellós.

Com s’ha de canviar el xip perfer-se amb el públic infantil?

Els infants, si venen a tu, és perquè els dones sinceritat i amor. Si no, no hi arribaries perquè ells són molt sincers.

Arran de la banda sonora de ‘Balseros’ li van prohibir l’entrada a Cuba. Com es viu?

Em va contactar Carles Bosch, el director de Balseros, i la vaig compondre totalment convençuda, amb moltes ganes. Després se’m va prohibir [tornar a Cuba] perquè suposadament em posava al costat dels balseros. Jo segueixo prohibida, però és una prohibició sense lògica perquè en cap moment he dit ‘¡abajo!’ a ningú, només vaig escriure una música. Som molts els que estem fora de Cuba, només per buscar-nos un futur. Mira, ho porto amb dignitat i em sento molt orgullosa d’haver escrit aquella banda sonora.

Hem presenciat alguns casos de censura, o quasi, a Espanya. Com ho viu?

Veient que a arreu hi ha situacions complicades. Sempre se’n parlava de Cuba, però cap societat és perfecta.

I aquest canvi en la Constitució del seu país, li obre expectatives o li sembla cosmètica?

Gràcies a Déu Cuba és un país que es manté en una tranquil·litat gens quotidiana, com diu Zoe Valdés. Així que és un primer pas i ja veurem, amb el temps, què passa.

S’hi veu de nou, a allà?

Jo em veig pertot arreu.