Georgie Dann, no; Los Brincos

Georgie Dann (París, 1940) era una presa molt buscada pel comú lauredià per a la seva festa major: havien intentat portar-lo en alguna ocasió anterior, sense èxit, i per fi aquest any estava programat per a la nit de diumenge, la que els últims anys s’ha dedicat a la nostàlgia i que, pensada inicialment per al públic madur, ha acabat concitant l’interès del jovent amb ganes de diversió. Però no ha pogut ser. El conseller de Cultura, Josep Roig, compareixia ahir per informar que problemes de salut del ja veterà cantant li impediran assumir el compromís. Tot i que Roig és optimista respecte a aconseguir el seu propòsit en el futur més proper i no descarta que pugui encapçalar el cartell de l’any vinent.

Però el comú no ha deixat orfe de grup veterà aquella nit festiva: Los Brincos, una de les formacions més conegudes i musicalment reconegudes dels seixanta a Espanya (se’ls havia arribat a anomenar els Beatles espanyols) pujaran a l’escenari.

Arriben a Sant Julià en el marc de la gira amb què celebren el mig segle de trajectòria, de fet, d’anys en sumen els 54. Tot i que sense els components originals: ni Juan Pardo ni Antonio Morales (Júnior), que van ser els dos rostres més representatius; la primera formació va comptar també amb Fernando Arbex (bateria) i Manuel González (baix elèctric). Sí que hi ha entre els membres que protagonitzen aquest revival de les cançons de la formació Miguel Morales, el germà de Júnior, que va entrar a formar part de la banda el 1968, quatre anys després de la seva creació.

Estètica pròpia

Los Brincos van buscar des del començament no sols la qualitat musical i acostar-se a la música anglosaxona, sinó també una estètica pròpia, amb una peculiar indumentària castiza que incloïa capa a l’estil tuna i cascabells a les sabates. Flamenco va ser el primer gran èxit, un tema inclòs al primer àlbum. I el seguirien, de manera immediata, Dance The Pulga, Bye Bye Chiquilla, Con un sorbito de champán o Borracho. La formació inicial, però, no va durar gaire: les desavinences van fer que dos dels integrants marxessin per la seva banda per formar Juan y Júnior. Als inicis dels setanta es va dissoldre, encara que a principis dels 2000 Arbex i Morales van gravar un disc amb nous temes, Eterna Juventud (2000). La mort d’Arbex el 2003 va truncar el retorn.