Petits Cantors, a la porta del canvi

Parbes i Saint Lary a França, per passar després a Sant Sebastià, Astigarraga, Renteria, Orio i Idiazabal. Aquest va ser el trajecte de la passada gira d’estiu, que van tancar, ja al país, amb un concert en el marc del cicle Encamp en clau de llum. Molt satisfeta, la directora de la coral infantil, perquè han aconseguit emplenar esglésies allà per on han passat, amb una mitjana de 300 espectadors per actuació. “A tot arreu ho hem tingut molt ple i a tot arreu ens han dit que estaven encantats amb el nivell que hem demostrat”, assegura. Un èxit, doncs, segons la seva valoració, amb aquest repertori de música fonamentalment contemporània (sols hi havia una peça barroca) que van preparar la quarantena de cantaires que van prendre part en la gira, la primera per terres del País Basc espanyol.

Tot fantàstic, amb moments també per a la distensió: a Idiazabal els amants del formatge van gaudir plenament, tastant-lo i visitant el museu que el poble hi dedica. “És clar que als que no els agrada el formatge van sortir cames ajudeu-me.”

La gira és el moment de valorar també tota la temporada, mig centenar de concerts, de la qual Métayer se sent plenament satisfeta. I que acaba amb una nova veu, la de Maria Soler, que s’encamina a París a continuar la preparació, buscant un futur professional en la música.

Métayer, que ha superat les noces de plata amb la coral que ella mateixa va contribuir a fundar –“el cor jo el tinc aquí”, diu, apuntant cap al seu pit–, comença a sentir un punt de nostàlgia en viure tots aquests finals i principis de curs: li queden dos anys i mig per jubilar-se, recorda. “Aquest concert de Meritxell serà ja el penúltim”, s’adona. Així que treballa per assegurar la continuïtat. “Tinc dos anys per preparar el relleu i sé que hi ha gent que podrà fer-ho perfectament.” De fet, explica, albira alguns dels candidats. Algun ja l’encamina cap al conservatori superior, on s’ha de formar en direcció coral; primer d’adults, amb una preparació específica per dirigir infants. Després haurà de passar un concurs d’aptitud, un examen molt exigent, indica. “Això no és bufar i fer ampolles, no t’hi pots posar només perquè tinguis coneixements musicals, igual que jo no em posaria a fer classes de trompeta”.

En tot cas, Métayer assegura que la seva marxa serà gradual: que fins que qui agafi les regnes no estigui totalment llest ella no deixarà de col·laborar i assessorar allà on la necessitin. “Per descomptat que no marxaré dient adeu, aquí us quedeu”, exclama. Situació que considera “absolutament normal, perquè aquest cor jo l’he vist créixer i tots plegats formem una família, una gran família”.

De moment, però, matisa, el que ha de fer és continuar amb la rutina de cada any: al setembre tornarà a fer l’habitual càsting buscant noves incorporacions.