No són tan coneguts com aquells viatgers i fotògrafs romàntics –els Deverell o Sandy–, però per aquestes valls també han desfilat un reguitzell de geòlegs que, a la recerca de confirmació de teories científiques, van fer una mirada als usos i costums locals.
Aprincipi del segle XIX el món científic es debatia en una gran controvèrsia: de debò hi havia hagut el gran Diluvi que relata el Gènesi? O més aviat l’orografia terrestre es podia interpretar a través dels efectes d’una (o més) glaciació? Els científics europeus van sortir a la recerca de proves per sustentar el seu punt de vista i la serralada pirinenca va assolir un gran protagonisme enmig d’aquesta controvèrsia. Pels cims i valls pirinencs, incloent-hi els andorrans, van passar estudiosos –de l’alemany Albrecht Penck a l’escocès Stuart-Menteath, i són només dos noms de la llarga llista– als quals ara,
