Georgie Dann, a la festa laurediana

Canta La Banda del Capitán Canalla que un estiu sense Georgie Dann és com un estiu sense Pare Noel. A Sant Julià l’estiu està, doncs, assegurat, perquè a la nit que des de fa uns anys es dedica al revival, la de diumenge, han convidat qui des de fa cinc dècades ha anat inventant, any rere any, el tema enganxós i ballable de l’estiu. Si més no, abans que aparegués Luis Fonsi i d’altres que lluiten durament per robar-li la plaça com a autors de la cançó més ballada en uns casos –i més indigesta, en d’altres– dels mesos de calor.

Al podi, no obstant això, el francès s’ha mantingut durant dècades, amb títols que romanen a la memòria de generacions, com El Bimbó, del 1975. I d’aquí fins a El negro no puede (1987), El chiringuito (1988) o Cachete, pechito y ombligo (1996). Temes marcats per melodies enganxoses i lletres picants i que, sovint, es mouen entre el sentit de l’humor i la vulgaritat, sempre jugant amb dobles sentits.

Georgie Dann està passant per una situació similar a la d’altres velles glòries: després de quedar arraconat pels nous temps i els canvis en els gustos, de sobte és redescobert i torna a la palestra, fins i tot reivindicat des dels cenacles musicals de la modernitat. Com Raphael, com Los Chichos, que aprofiten una segona vida sobre els escenaris després de ser convidats en festivals com el Sonorama d’Aranda de Duero. L’autor d’aquestes bombes musicals estiuenques es va esforçar en els últims anys per no desaparèixer del panorama, apostant, es diria, per les receptes de cuina: va treure el 2010 Los huevos, dos anys després La batidora i el 2013, La cerveza. Sense l’esperat ressò. Qui ha vingut finalment al rescat: Sidonie, banda festivalera per excel·lència, que va incloure a l’últim àlbum el tema Maravilloso, presentat com “una barreja entre Georgie Dann i Nacho Vegas”, una altra improbable recepta culinària, però que possiblement ha fet que els que presumeixen d’underground girin els ulls cap a aquell dinosaure: aquest èxit, El dinosaurio, és el de l’estiu del 1972. Potser aquest inesperat suport o pel do de no llançar mai la tovallola, el cas és que enguany s’ha animat a tornar a la palestra aprofitant el Mundial, amb nova lletra per al que va ser el primer èxit, el 1969, Casatshock, rebatejat Buenrollinski.

Campanya publicitària

El retorn de Dann, no obstant això, estava anunciat des que el 2011 l’agència de viatges d’El Corte Inglés va recuperar La barbacoa, tema que va versionar per a la seva campanya publicitària.

Dann, que ara té 78 anys, va néixer en el si d’una família de músics i artistes. Malgrat la simplicitat dels temes que l’han fet triomfar, és un intèrpret sòlidament format al conservatori de París. De fet, té un vessant molt menys conegut d’intèrpret de clarinet. També toca el saxo i el bandoneó i es confessa un gran amant del jazz. A França va conèixer els primers èxits amb temes melòdics o participant en bandes sonores de cinema. Però el Festival de la cançó del Mediter­rani, explica la seva biografia oficial, va suposar el punt d’inflexió en la carrera: es va enamorar de Barcelona, la ciutat on es va celebrar, i va decidir instal·lar-s’hi. La resta és història.

Georgie Dann prendrà el relleu a l’escenari lauredià d’altres velles glòries que han passat per la festa major en aquesta nit dedicada al públic que és més veterà. Això inicialment, perquè el jovent s’hi ha afegit sense complexos. Los Diablos (Un rayo de sol) van iniciar aquesta nova tradició, el 2014, i després hi van passar Fórmula V (els d’Eva Maria), Los Sírex (La escoba) i Los Mustang (2016).