“Primícia?! Quina primícia?!”

Igualment, però, al president del Cercle, Joan Burgués Martisella, i la seva junta, li ha caigut malament que els responsables de l’exposició instal·lada al vestíbul de l’edifici administratiu del Govern –amb la reproducció íntegra del testament en aquest cas– hagi ignorat els precedents. “De primícia res”, insisteix Burgués. “El que aleshores es va considerar és que no tenia valor divulgar quins béns cedia als fills.”

Ni tan sols, es plany Burgués, la medalla que també forma part de l’exposició –ara que es commemoren els 150 anys del seu naixement i els cent de la publicació de la Gramàtica catalana– es recorda que es va encunyar amb motiu d’aquella trobada de fa 43 anys. Com també es va publicar un segell commemoratiu. Fets que l’actual proposta passa per alt, “i no és que vulguem protagonisme, però penso que s’han de dir les coses pel seu nom, oi?”, es pregunta el responsable de l’entitat. Que s’ha fet per desconeixement? “Cert, però si jo, posem per cas, estic preparant una conferència buscaré informació per documentar-me bé.” Un treball de recerca al qual, sospiten al Cercle, no es va aplicar massa rigor.

Recordar el passat

Burgués Martisella puntualitza que “no es tracta d’atacar, però entenem que si ara es fa un homenatge està bé que també es recordés el que ja se li va fer 43 anys enrere”. No es tracta, prossegueix, de buscar protagonisme “sinó de donar la informació correcta, que la gent estigui informada”. De dir les coses pel seu nom.

A Burgués li dol que no hi hagi hagut cap referència a aquella trobada, rellevant per a una cultura i una llengua que lluitaven per no morir ofegades sota la dictadura franquista. Portar les jornades al Principat va ser quasi una proesa: a les autoritats espanyoles –encara que se les havien empassat a València i Catalunya en anys anteriors– no els feia cap gràcia i van posar tants pals a les rodes com van poder. Ho va recordar Burgués a la jornada literària organitzada per l’Ambaixada d’Espanya a Sant Julià l’abril passat: un comissari de policia de la Seu va intentar frenar la celebració; la discussió va acabar “dient-li que Andorra és un país petit, però un país, i vostè ocupi’s de frontera cap avall que els andorrans ens ocuparem d’Andorra.”

Era un moment delicat, hi afegia ahir, “al país teníem molts exiliats polítics, s’havien de fer molts equilibris”. Però va comptar amb el suport de la Sindicatura i els veguers i les jornades van sortir endavant. Amb un ressò que potser no s’esperaven: el teatre-cinema Cristall es va omplir de públic. Les més altes autoritats hi van assistir. I a Burgués li sap greu que tot això s’hagi obviat.