L’arqueòleg Pierre Campmajo apunta que el conjunt de Prats va ser lloc de culte per a ‘intel·lectuals’ refugiats arran de la segona Guerra Púnica
Situem-nos als volts del 200 abans de Crist, en la segona de les guerres púniques, és a dir, entre Cartago i Roma, les dues potències que es disputaven el domini del Mediterrani. Els cartaginesos havien envaït la península Ibèrica, enfrontant-se als romans i els pobles nadius s’havien col·locat, segons els interessos, al costat d’un o altre contendent. Com és de rigor, els que havien triat l’opció perdedora van haver de sortir cames ajudeu-me. Així van recalar per les valls d’Andorra aquells refugiats ibers –potser els primers de la història–. Amb ells va viatjar la seva cultura, començant per l’alfabet, i
