Refugi de perdularis

La carta, datada el 5 de juliol de 1913, recull les queixes del veïnat pels escàndols continuats al voltant d’un edifici anomenat El Mercat (actualment hi ha el restaurant El Faisà), que era propietat del quart (i on previsiblement es trobaven les antigues mesures de blat que avui s’exhibeixen a l’exterior de Casa de la Vall). En aquell moment, però, els residents a la zona estaven escandalitzats per allò que hi veien: “moltes vegades persones de ambos sexes despullades”, en el que donen a entendre que eren intercanvis de sexe per diners. “Allí a les altes hores del dia se vehuen en confujsa barreja jassadas de homes y dones, cuals cuadros contempla lo publich y sobretot los petits”, atès que l’edifici era obert i s’hi veia l’interior. “Allí se fan publicament cosas que no se consenten en inguna part de mon civilisada y tot aixó se fa a ciencia y paciencia tant dels duenyos del edifici com de la autoritat”.

Així, es planyen, i malgrat altres queixes anteriorment adreçades a les autoritats i que no han tingut cap efecte, el lloc s’ha convertit en “guarida ó refugi de gent perduda y moltas vegadas criminal”. En aquesta ocasió es manifesten indignats i “resolts á no consentir per mes temps aquestos abusos de que son víctimes y fan present al Hble Cuart, que no se contentarán ab raons passatgeres com altres vegades”.

El document recull també una referència a la presència de gitanos en aquesta àrea. “En aquell edifici, no venen gitanos á aquest país que no vinguin directament a ell”. I els signants de la carta de protesta emplacen el quart a allunyar-los de la zona: “puig per llogar los gitanos no falta algun siti apartat com es la Bassa de les granotes ahont era Antigua costum”, en referència a una zona situada entre la Borda Pairal i l’actual estació d’autobusos.”.

El document constitueix una de les escassíssimes referències escrites que al llarg del temps ha deixat la presència del poble gitano a Andorra. Si més no que hagin sortit a la llum. També a les mans d’Ayala va caure una altra de les conegudes, un concís apunt al Llibre de Resolucions del Consell de les Valls d’Andorra dels anys 1682 al 1744. Una ordre d’expulsió concretament, datada el 21 de maig del 1708: “Dit dia arreeste lo Consell de Andorra diguen al Sr Balle que fasie buidar los gitanos o Bosnians de tota la serra de Andorra per quant [...] gran danÿ a la republica”. Una curiositat, com l’apunt també molt breu que va trobar l’historiador Narcís Castells, una nota de deute, d’un tal Antonet Gitano, de Castelló de la Plana, amb Antoni Maestre, d’Andorra la Vella, del 1780.