Susanne Georgi reviu Eurovisió

Una vintena d’intèrprets, dos milers d’assistents i les entrades exhauri-des des de molts dies abans. Això és el que Georgi es va trobar en una de les múltiples festes que precedeixen el festival. I no sols la van convidar, explicava al Diari hores abans de l’esdeveniment, per cantar, també va actuar com a copresentadora en alguns moments, al costat de Soraya i la portuguesa Filipa Sousa, que el 2012 va representar el seu país, amfitrió enguany del certamen, que celebrarà la final el 12 de maig. “Els organitzadors volien un festival molt ibèric”, explica la cantant danesa establerta a Andorra i que va ser l’escollida per competir el 2009. Ella va sortir a l’escenari per fer-hi present també el català, va subratllar.

La carrera musical de Georgi ha passat dos cops pel festival televisiu, perquè ja abans de representar el Principat havia competit a la preselecció per Dinamarca, en aquell cas amb la seva germana, Pernille. Els temes que va defensar en ambdues ocasions, Get a Life / La teva decisió i Two are Stronger than One, són els que també va interpretar anit. Dos cançons que va haver de repassar en el tren d’anada a Madrid perquè fa temps que no són molt presents al seu repertori. Molts records, doncs, els que es van amuntegar a la ment de la cantant en començar a reviure l’ambient: eurofans, una munió d’artistes i gent de producció amunt i avall, la catifa vermella. “Estic flipant, em fa tot moltíssima il·lusió”, admetia. I portada per l’emoció demanava “que Andorra hi torni, si us plau”. És, va assegurar, el comentari que més li han adreçat els membres de la troupe eurovisiva, “m’ho diu tothom, que Andorra ha de tornar a participar. Què importa si no passem a la final o si som els últims?, el més important és ser-hi”. I per argumentar el seu posicionament recorda que en matèria d’esports el país també està present en moltes competicions internacionals on els èxits tampoc no estan a l’ordre del dia. “El que és important en ambdos casos és posar-nos al mapa, el que no entenc és per què en el cas dels esports sí que hi ha diners i en el de la cultura no. I tampoc no estem parlant de tants diners.”