Dalí, al marge dels clixés

Pujol signa Salvador Dalí, a la recerca de la immortalitat, un documental produït per la Fundació Gala-Salvador Dalí del qual és realitzador i coautor del guió, amb Montse Aguer, directora dels Museus Dalí. Segona peça d’una trilogia que preveu que estigui acabada el 2019, coincidint amb el 30è aniversari de la desaparició de l’artista. Si aquest que s’acaba d’estrenar està centrat en la vida del creador des del 1929 fins a la seva mort, el que s’està coent recuperarà els anys de joventut, amb episodis com les doloroses ruptures familiars, l’estada a la Residencia de Estudiantes i l’entrada en contacte amb Buñuel i Lorca.

Però no ens avancem. De moment el que compta és el treball ja estrenat aquesta setmana, amb presència simultània en una seixantena de pantalles de cinema espanyoles, i que, de la mà de Versión Digital, la distribuïdora, iniciarà un periple arreu del món: ja està venut als Estats Units, Canadà o Xina, entre altres països. Que vingui a An-dor­ra, de moment, és desig i voluntat del realitzador, que confia que es materialitzi si distribuïdora i exhibidor es posen d’acord.

Aquest documental, explica el director, “el que pretén és acostar-nos al Dalí home, per ajudar-nos a entendre l’obra d’una manera diferent, fugint dels clixés”. Es tracta de retratar la persona “culta, reflexiva, sensible” que s’amaga sota tot el soroll mediàtic que es va esforçar a fer en vida. “És un artista que forma part de l’imaginari de la gent”, recorda Pujol. Però precisament per això també “hi ha molta confusió” al seu voltant, desconeixement freqüent més enllà “de l’anècdota, de les excentricitats”. En canvi, insisteix el realitzador, qui abans d’endinsar-se en la figura de Dalí havia examinat de prop la de Ferran Adrià i la història del Bulli, l’artista de Figueres “té un discurs molt sòlid” que aquest treball s’esforça per acostar al gran públic. “Per exemple, pots veure Dalí cridant a la televisió, perquè sabia moure’s molt bé en els mitjans, per valoritzar la seva obra, però no pots quedar-te en l’anècdota”. En la ingent quantitat d’obra, autobiogràfica, reflexions artístiques, que Dalí va deixar escrita es van capbussar els guionistes del documental per argumentar quina és la càrrega de fons del pensament dalinià. “Ell pensava que la realitat aixeca murs però que la ment és capaç d’enfonsar-los, de saltar-los”, i d’aquí el sur­realisme. “Era totalment contrari als cànons establerts i, per damunt de tot, odiava l’avorriment”. Aquests serien, considera Pujol, alguns dels principals motors de l’art de Dalí.

Així, reitera l’andorrà, atansar-se a l’artista, submergir-se en “l’enorme teranyina” de pensaments que deixa per escrit, depara una sorpresa constant. “I jo, com a director, he tingut una sort immensa de poder tenir tot aquest material a l’abast per explicar una història, que com a cineasta és del que es tracta”.