Segur que no va ser la reacció més comuna, però va ser la seva: Josep Dallerès, en veure les imatges que les televisions escopien l’infaust 1 d’octubre va empunyar la ploma per escopir el dolor i la ràbia amb la poesia com a arma. I així durant 82 dies.
Vuitanta-dos dies d’octubre és, doncs, el títol que ha quedat per al poemari en què recull les peces, reflexions en vers, que durant aquells dies el van ajudar a pair el que contemplava, un “odi cavernícola” que el feia tornar a episodis quasi esborrats de la memòria d’aquella Espanya del franquisme. Però les composicions van més enllà, ofereixen una reflexió més àmplia, sobre Europa i les seves rutes. El llibre, que publica el segell que dirigeix, Anem, es presentarà dimecres, a la casa comuna d’Encamp.
Tornem a l’1 d’octubre. Dallerès, com tants, havia passat el dia davant el televisor, estupefacte i
Aún no he podido leer el libro, espero hacerlo pronto.
Respondre