El ministeri estudia ara que els entorns de protecció siguin flexibles

El ministeri de Cultura estudia demanar un nou canvi a la llei de Patrimoni: els vint metres a què es van reduir els entorns de protecció al voltant dels monuments en la modificació introduïda el 2014, a petició dels comuns, van rebre dures crítiques dels experts que formen el consell assessor de Patrimoni. Uns arguments als quals la ministra Olga Gelabert sembla haver prestat oïdes i actualment està estudiant una “possible remodificació”, segons va explicar la directora de Cultura, Montserrat Planelles. “Hem fet la reflexió i és cert que vint metres és poc, però és un tema complex”, així que la modificació no estaria tant a marcar si el perímetre al voltant del bé ha de ser de cent metres com abans, o una altra mesura concreta, sinó en allò que cada monument necessita en funció de les seves característiques i la seva ubicació.

Precisament els tècnics de Patrimoni tenen enllestida l’adaptació a les noves exigències de la llei dels entorns de Sant Serni de Llorts, Sant Serni de Nagol, Sant Marc i Santa Maria i Santa Eulàlia d’Encamp. Els dos primers es desplegarien enguany i se sumarien a la dotzena aproximadament que ja estan fets. En “reserva” i pendents d’aquesta adaptació al canvi legislatiu n’hi hauria una desena més. Lluny, com s’ha recordat reiteradament, del que estipulava la Llei de Patrimoni del 2003: un termini de dos anys per a executar els aproximadament mig centenar d’entorns. Un retard, va insistir Planelles, que no és responsabilitat única del departament de Patrimoni, gran part de la feina tècnica està feta, sinó que hi ha més actors a banda del Govern: privats i comuns.

La qüestió va sorgir en l’acte convocat per Cultura per presentar la memòria d’activitats i projectes del departament de Patrimoni, amb voluntat de “major transparència”, segons el coordinador de l’àrea, Alfons Codina, i per donar més visibilitat al treball dels tècnics. Entre els projectes, la posada en marxa del mapping a l’església de Santa Coloma (al setembre, ara el temple està ocupat per les comunions i el culte); la rehabilitació de la façana de Casa Guillemó (de les poques que conserven elements decoratius originals, però en mal estat) o la intervenció a Sant Climent de Pal, una revisió general de l’edifici i la posada en valor de la verge romànica, avui no visitable. També continuaran els treballs de rehabilitació del patrimoni de Radio Andorra (emissores, ja adjudicats) i l’inventari del de Casa Rossell (pendent d’adjudicació). Una altra feina, aquesta última, llargament endarrerida: l’herència de la casa va passar a mans de l’Estat el 1995.

A banda, un dels projectes estrella és la incorporació del país en una ruta del ferro transnacional. Enguany, amb diverses accions, entre les quals una exposició itinerant.

També va tocar als responsables de Patrimoni sortir al pas d’alguna de les polèmiques sorgides durant l’any passat, una de les quals les queixes d’arqueòlegs independents pel retard en la confecció de memòries d’excavacions. Cap voluntat, van assegurar, d’amagar informació cientí-fica: el material en brut és accessible. El retard, admès, el van justificar en “la pressió del dia a dia”, altres prioritats, la carta arqueològica de la vall del Madriu, per a la comissió de gestió, i les nombroses tasques que ha d’assumir un equip d’arqueòlegs que és de dues persones.

UNA FALSIFICACIÓ "EN LA NEVRA"

Un dels temes recurrents que va tenir el departament de Patrimoni a la palestra mediàtica durant l’exercici passat va ser el de la (ja definitivament certificada falsificació) d’una suposada destral neolítica de Juberri que Cultura va adquirir per Internet. L’afer va formar part d’una investigació dels mossos a Catalunya que es va tancar amb la detenció de dues persones. El serrell pendent és el destí de la pedra. Comprovada la falsedat de la peça, queda “a la nevera”, als magatzems de Patrimoni. Però identificada perquè en el futur ningú la prengui per bona i comprometés un estudi científic.