L'Escena treu el nas frontera enfora

Quan l’any 2007 se signaven els estatuts de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), es presentava com un projecte ambiciós, creat amb la intenció de donar sortida al teatre (més encara: incloïa produccions musicals i cinematogràfiques) de factura andorrana. La posada en escena de Borís I el 2006 va ser precursora d’aquesta diguem-ne grandesa de mires i en la mateixa línia seguiria la producció l’any següent d’Un tramvia anomenat desig, que va aconseguir tancar una gira per Catalunya. Als orígens de l’ENA hi havia també la intenció de col·laborar amb l’Escena Nacional de Foix i l’Arieja i escenaris catalans. Tots els plans, tota l’empenta inicial, van quedar tallats d’arrel amb la davallada econòmica. L’aleshores directora artística, Ester Nadal, va dimitir, i l’ENA va iniciar la seva particular travessa pel desert.

D’aquest punt la vol treure l’actual direcció col·legiada (Mònica Vega, Alfons Casal i Joan Hernàndez) que amb paciència de formigueta ha sumat complicitats d’entitats com el Teatre Nacional de Catalunya, el Festival Grec o el Temporada Alta. L’objectiu, tornar als orígens i que l’ENA es converteixi en l’ansiada plataforma perquè el teatre del país, les produccions, els artistes, tingui opcions de projectar-se frontera enfora. Així, la triple direcció presentava ahir una temporada que barreja noms de l’escena catalana (escenaris com els ja esmentats o la sala Atrium, actors com Carme Elías o Lluís Marco) amb noms andorrans, gent com Maria Lanau, Isak Férriz o Borís Cartes. Per fer-ho han aconseguit que el ministeri de Cultura, un dels tres patrons, amb la Fundació Crèdit Andorrà i el comú de la Massana, es mulli econòmicament parlant: enguany aporta 50.000 euros, uns 20.000 més que en els últims exercicis. Els altres dos patrons segueixen atorgant 10.000 euros cadascun, als quals s’ha de sumar la logística del departament de producció del departament de Cultura lauredià. I en breu, va assegurar la directora de Promoció Cultural, Montserrat Planelles, també formalitzaran la implicació d’Andorra la Vella.

Amb aquesta recuperació de les directrius que van ser el punt de partida de l’ENA, la temporada d’enguany arrencarà el 12 de maig, amb l’estrena al teatre massanenc de Les Fontetes (seu oficial de l’ENA) de l’espectacle familiar de dansa teatre De quin color és un petó. És la posada en escena d’un dels textos de Rocío Bonilla, autora catalana de narrativa infantil.

De comèdia a ciència-ficció

Després, Muda, que s’estrenarà a Andorra però també es representarà a la sala Akadèmia de Barcelona. Amb Maria Lanau al repartiment, Isak Férriz fent el suport audiovisual i text de l’argentí Pablo Messiez, presentat per Hernández com “un number one” de l’escriptura dramàtica actual. I també a Barcelona es representarà la tercera proposta, en clau de comèdia thriller: estarà al teatre Maldà barceloní a l’estiu. Amb Borís Cartes al repartiment i aixecada com a coproducció de l’ENA i la jove companyia Els McGregor Teatre, de la qual forma part Cartes, que la va presentar com una obra “sobre la identitat, l’amistat i la parella”, en una visió “dolça però truculenta” de la generació que ara té trenta anys.

En clau de thriller de ciència-ficció, Alba. El jardí de les delícies, un muntatge que s’estrenarà en el marc del festival Temporada Alta de Girona, que coprodueix amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), la sala Atrium i l’ENA. Està coprotagonitzada per Carme Elías i Lluís Marco, amb una actriu andorrana que encara s’ha d’anunciar i Alfons Casal com a ajudant de direcció al costat de Raimon Molins. El text està signat per Marc Artigau, guanyador d’una beca que contemplava que el text arribés al TNC.

Posarà fi al cartell, a principis de l’any vinent, la lectura dramatitzada del text teatral que Jean Camp va escriure a partir d’Andorra o els homes d’aram d’Isabelle Sandy, un text perdut i rescatat recentment pel biògraf de l’escriptora i periodista, Jean-Claude Chevalier. Es posarà en escena amb l’ajuda d’alguns fragments de l’obra de ràdio-teatre realitzada a França a la dècada dels 1930 i 1940 que es conserven a l’Arxiu Nacional d’Andorra.