Somio peixos de colors

El llibre, on els contes estan il·lustrats per l’artista plàstica Zoe, el va començar a concebre l’autora pràcticament en secret. Això és el que explica la mare, si més no, qui jura que mai no va empè­nyer la filla per aquest camí. És més, ni tan sols li coneixia cap vena literària ni sabia que la petita hagués escrit res més enllà dels deures escolars. “De vegades, quan la portava al llit, sí que em deia que estava escrivint, però jo pensava en diaris preadolescents.”

Doncs no, error de mare. A l’Al·legra el que li havia empès la imaginació va ser el grapat de carpes que vivien –tal com reflecteix el títol del llibre–, que encara viuen, en un gran test a la terrassa de la casa paterna: no van trobar cap peixera prou gran i les van allotjar en un test. La petita, en tres anys convivint amb els animalons, va posar a rodar la fantasia i els va donar un nom i els va crear una història. La de cada peix i com van arribar al test a la ter­rassa és el que narra cadascuna de les sis històries que explica el llibre. El personatge d’una nena –que adora els animals, com la joveníssima autora– actua com a protagonista comuna i fil conductor de les nar­racions.

Zoe va caure figuradament de cul el dia que la filla li va ensenyar els relats. “Em van fer riure, em van fer estar atenta, i soc una adulta”, recorda. Així que emocionada, i no només per la satisfacció materna, va decidir que ella hi afegiria unes il·lustracions i, després que l’Al·legra les revisés una mica, editaria el llibre. La segona sorpresa se la va endur, afirma, quan Anna Riberaygua, en funcions d’editora i no sols de llibretera, li va dir que allà hi havia bon material i la va redireccionar cap a Josep Dallerès. Així va néixer el llibre que ahir a la tarda es presentava a La Fada Ignorant.

I l’exposició pública per a una nena tan petita? Tot el procés de presentació i promoció del llibre? Zoe assegura que veu que la nena “ho porta tot molt tranquil·lament, li hem anat preguntant com es volia manifestar davant cada esdeveniment” i la cosa “va fluint”. Per exemple davant una entrevista a la ràdio: “Primer va dir que estava una mica nerviosa però al final va sortir molt contenta.” Tot va al ritme que marca l’Al·legra. “I jo no penso que li estigui afectant ni li estigui fent créixer les ínfules, al contrari, tot flueix espontàniament, i això que és una petita molt tímida.”

Per arribar fins aquí hi va haver tota una feina de concepció del llibre, que es va fer “de manera molt madura”, va assegurar Zoe. “Res d’una relació mare-filla, sinó que ella era l’escriptora i jo la il·lustradora, que feia les imatges que l’autora havia de validar.” Els peixets van sortir de manera força ràpida. El que les va tenir més entretingudes va ser el dibuix de la nena protagonista, “perquè sols apareix un cop a tot el llibre i havia de tenir molta presència, molt impactant”. Però després de molts prototips de nassets i ulls, al final va quedar llesta. Quan ho va decidir l’Al·legra.