Pallasses: en femení i reivindicatives

“El que teníem va ser el festival de somni; allò va ser, però ara és una altra realitat.” Pepa Plana, directora artística del Festival Internacional de Pallasses d’Andorra (FIPA) ha fet mans i mànigues per construir, amb un pressupost de 20.000 euros, un esdeveniment que pugui seguir portant amb dignitat el nom de l’emblemàtic certamen, desaparegut el 2009 després de cinc edicions en deu anys. Sis espectacles del 3 al 6 de maig, que inclouen el seu Paradís pintat –i és la primera vegada que s’autoprograma– i els de dos noms de referència com són la degana de les pallasses, Nola Rae –tan vinculada a l’anterior vida del festival que va ser presidenta d’honor–, o la suïssa Masha Dimitri, d’emblemàtica família circense i que oferirà l’espectacle poc menys que en primícia. La programació recupera els espectacles de cabaret, a les Nits Golfes que se celebraran a La Fada Ignorant. Les entrades es posaran a la venda la setmana vinent.

Que enguany el pressupost hagi estat minso no vol dir, va puntualitzar el cònsol menor i conseller de Cultura, Marc Pons, que en futures edicions no pugui ser més generós. Dependrà, entre altres coses, de la rebuda del públic. Però la pretensió, va assegurar, és que l’esdeveniment ha tornat per quedar-se –amb caràcter anual a partir d’ara– i créixer, encara que a poc a poc.

Per oferir una programació curta però coherent, Plana ha optat perquè els espectacles tinguin un fil conductor, així que el punt de partida comú és el tema de la immigració i els refugiats, una qüestió que les artistes aborden “commogudes, amb la mirada de nena irreverent que es fa preguntes”; algunes, “amb molt mala llet”, adverteix Plana, qui defineix les pallasses com “poetes en acció”. El festival, però, té un doble vessant reivindicatiu. La segona és la de la condició de dones artistes i la manca de visibilitat que encara avui segueixen tenint. Una qüestió, va recordar, “sobre la qual ara s’està posant el focus”. Un festival com aquest, va argumentar, “és avui encara més necessari que fa vint anys, perquè on som les dones a les programacions?” I en el seu àmbit, l’humor, aquesta invisibilitat es fa encara més palesa. Tant que, va insistir, a dia d’avui sobreviuen les pallasses que ja treballaven aleshores, però no en sorgeixen de noves.

Entrant en els espectacles, serà la francesa Claire Ducreux qui, amb Réfugiée poétique, obri el cartell. Dijous a les 21.30 hores al Teatre Comunal. Ducreux, una pallassa que procedeix del món de la dansa i amb un univers molt personal, presentarà “un espectacle còmic però que toca el cor”, va explicar Plana. Que serà qui agafi el relleu al dia següent, divendres, amb Paradís pintat. “Per què hi ha la Pepa Plana? Doncs perquè en tenia moltes ganes” d’ensenyar a Andorra aquest espectacle “còmic, d’un àngel pintat en un quadre que vol volar i convertir-se en àngel de la guarda” però com que no pot enlairar-se, acaba al mar, on coneix la realitat quotidiana de qui s’hi submergeix per buscar un futur.

RAE, “precisa, matemàtica”

Nola Rae protagonitzarà, amb Exit Napoleon Pursued by Rabbits, la nit de dissabte (mateix lloc i hora que els anteriors). L’hauria d’haver presentat en l’última edició, la del 2009, abans de la desaparició del certamen. Però es va lesionar i va suspendre la gira. Ara, la que és la pallassa de més edat en actiu –instruïda amb Marcel Marceau i amb formació en dansa clàssica– i que ja havia passat en un parell d’ocasions pel festival andorrà, ofereix aquest espectacle en l’estil que li és propi, “precís, pulcre, matemàtic”, segons el va glossar Plana.

Tanca la programació al Comunal Masha Dimitri (diumenge, en aquest cas al migdia), filla d’un artista pràcticament venerat a Suïssa, Jakob Dimitri. Amb La coeur­donnière, primer espectacle en solitari i que acaba d’estrenar.

Aérea Teatro protagonitzarà les nits golfes de dijous a dissabte. La primera i l’última, amb el deliri musical de De todas las bellas, las más bellotas; la del mig, amb el solo d’una d’elles en clau de cabaret “boig, boig”.