Goyo Jiménez, als Dijous d'humor

Goyo Giménez, un dels monologuistes més populars al país veí, saldarà el proper 19 d’abril el deute amb el Principat, on encara no havia actuat. Ho fa en el marc del cicle orquestrat ara fa set anys pel col·lectiu Quelcom, els Dijous d’humor, al recinte habitual, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Les entrades sortiran a la venda al web de MoraBanc entre avui i demà, segons els organitzadors.

Quelcom, immers en un procés de renovació després de la marxa d’alguns dels components, entre els quals Ivan Almendros, potser la cara més visible, convida qui és probablement un dels monologuistes de referència al país veí que quedaven per trepitjar els Dijous d’humor, un cicle per on han passat una trentena de còmics, de Santi Millán a José Corbacho, de Dani Rovira a Leo Harlem o Berto Romero, entre d’altres. L’actor recala al país amb Bytheway, un espectacle que encara no ha trepitjat platós televisius ni s’ha difós per internet i en el qual, per fi, revelarà el perquè de la fixació que manifesta envers els nord-americants, pedra angular dels seus monòlegs. Completarà la proposta escènica recuperant, però des d’un altre punt de vista i relatant la seva trajectòria, alguns dels moments més coneguts de les seves intervencions televisives.

Goyo Jiménez serà aquesta temporada (de setembre a juny) l’únic protagonista del cicle dels Dijous de Quelcom. Una proposta, explica Joan Carles Casal, que els ha costat temps d’aconseguir materialitzar i en la qual han bolcat tots els seus recursos. El col·lectiu d’humor, que es va crear a finals del 2009, es troba actualment en un moment de recomposició on només Casal queda dels que van ser membres fundadors. Una renovació que, de moment, deixa en suspens el Concurs de monòlegs en català, una iniciativa que van posar en marxa amb el suport del Servei de Política Lingüística i el comú d’Escaldes-Engordany, a banda de patrocinadors privats. “Amb aquest trencament de Quelcom quedarà aturat enguany, però penso que el podrem recuperar de cara al 2019”, confia Casal, que no el dona per liquidat. “M’han trucat una vintena llarga de monologuistes preguntant-me si no hi haurà concurs”, assegura. Però el parèntesi li donarà l’oportunitat de replantejar alguns extrems, començant pels problemes de finançament (Política Lingüística aporta un 60 per cent del cost, però segueix havent-hi despeses difícils de cobrir en un esdeveniment on no es pot cobrar per l’entrada: és un dels requisits perquè el comú en cedeixi la sala). També arribaria el moment d’intentar resoldre un dels més grans hàndicaps a la continuació del certamen: la pràctica absència de concursants del Principat. En les tres edicions només s’hi va presentar un monologuista del país. Una tercera qüestió, i lligada amb les anteriors, seria la millora de la promoció i difusió del concurs.

Casal considera molt valuosos els anys de trajectòria dels Quelcom. Uns anys en els quals van aconseguir situar a l’escenari –literal i mediàtic– l’humor fet al país, per exemple amb aquell Rap del Martí que van popularitzar durant la campanya electoral, i The Bartu Boys, per contrapesar la balança. També vídeos que es van fer tan populars com Carreteros, per contrarestar un Callejeros ple d’informacions inconsistents sobre Andorra. “Quelcom hem fet molta pinya i estic convençut que ha de continuar”, confia Casal.