Dues visions de la realitat, un pavelló

Confluències en les qüestions a abordar, diferències en la manera d’expressar-les. El tolosà Philippe Shangti (és nom artístic), resident a Andorra des de fa dos anys, i l’argentí Martín Blanco, que en l’última dècada ha desplegat al país una activitat creativa diversificada (il·lustrador, artista visual, escriptor, editor recentment) inicien la diguem-ne carrera per arribar al pavelló que representarà el Principat a l’edició de la Biennal de Venècia el 2019. Mateix espai, per cert, que el que en l’última edició va exhibir l’obra d’Eve Ariza. Visitada per un total de 48.191 persones, xifra que el ministeri de Cultura valora molt positivament perquè suposa una pujada considerable respecte dels 20.000 visitants de la primera edició.

La decisió de la comissària, Eva Martínez Zoe, ha fet sortir a la palestra l’obra de Shangti, nom pràcticament desconegut a l’ambient artístic (i mediàtic) del país malgrat aquests dos anys que porta treballant-hi. Es va instal·lar al país quan va deixar Saint-Tropez, on s’havia estat fins ara, explica, perquè “necessitava atansar-me a la natura, airejar-me, estar a prop de la muntanya”. Fruit d’aquest atansament al medi natural i el treball al seu taller massanenc va sortir la sèrie No Pollution Here. Comparteix amb el projecte presentat per a la Biennal (i amb la resta del treball anterior) l’interès per la crítica social, la denúncia de la realitat. “Subjectes que colpeixen però sublimes”, s’explica. Perquè el rerefons fosc de la temàtica, per exemple, l’irremeiable deteriorament del planeta, l’aborda amb una estètica colorista, una escenografia quasi divertida. I aquesta línia serà la que mantingui en el treball amb què competeix per la Biennal, on barrejarà tècniques diverses, del vídeo a l’escultura i la fotografia, buscant un univers màgic i realista a la vegada.

També Blanco realitzarà un projecte pluridisciplinari on les preocupacions per la societat actual (en el seu cas, la (in)comunicació entre les persones) és l’eix temàtic. L’obra serà una continuació de les propostes que ja va presentar el 2016 a l’Era d’Ordino, un pas que el situa més enllà de la il·lustració i que ara lligarà l’iniciat vessant d’escriptor amb la d’artista visual i la més coneguda amb els llapis.