Mil i una nits lauredianes

Segona proposta, per segon any consecutiu, de la companyia russa Ballet de Sant Petersburg a l’auditori Claror lauredià i amb resposta millorada: pràcticament la totalitat de les butaques van tenir el seu ocupant. Pel que es veu, hi ha fam de dansa clàssica al país, una disciplina que no es prodiga gaire, no més enllà de dues o tres propostes per any. “El problema és que la dansa és cara i nosaltres, per exemple, no ens hem plantejat fer-ne una temporada perquè exigiria un pressupost molt important”, admet la cap de Cultura del comú lauredià, Elisenda Palomares. Una altra cosa és que atrapin al vol qualsevol oportunitat que se’ls presenti. Com han estat aquests dos espectacles del ballet de Sant Petersburg.

Anit, els solistes (Margarita Rudina, Ivan Stinikov-Koginov, Marat Shemiunov i Alexey Nasadovich) van estar acompanyats pel cos de dansa del Conservatori de Vitòria, una dotzena de joves de setze a divuit anys, col·laboradors en altres espectacles de la companyia russa perquè al seu centre d’ensenyament comparteixen la mateixa metodologia d’ensenyament. També avui, per cert, prendran part en les classes magistrals que els ballarins de Sant Petersburg ofereixen aprofitant l’estada al país. S’hi van inscriure divuit persones –amb ells, també alumnes del país–, que es dividiran en dues sessions.

El ballet Scheherezade, amb coreografia de Mikhaïl Fokin sobre la partitura de la simfonia de Nikolai Rimsky-Korsakov, va protagonitzar la primera part de l’espectacle. Per a la segona van quedar peces de ballets emblemàtics, de El trencanous de Txaikovski a Romeu i Julieta de Prokófiev, a banda de Espàrtac, amb música de Khachaturyan, i The Mistress and the Hooligan, sobre la partitura de Xostakóvitx.

Si no hi ha a priori previst que tornin a actuar en un futur proper, sí que han aprofitat l’estada per començar a fixar les bases de la –complicada, això sí, per la distància– possible col·laboració en la producció conjunta d’espectacles amb Andorra Lírica. Si finalment qualla, i totes les parts volen esforçar-s’hi, el primer muntatge conjunt podria ser l’òpera Carmen, de Bizet.