Coixet fitxa l'andorrana Steinbrecht

Dimarts passat es trobaven per primer cop la directora d’art andorrana Sylvia Steinbrecht i Isabel Coixet, la flamant directora de l’últim Goya a millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat, per La llibreria. Treballaran juntes a la propera història de la realitzadora, basada en el llibre Elisa y Marcela. Más allá de los hombres, que narra el matrimoni per l’Església de dues dones a la Galícia del 1901. Per aconseguir-ho, una es va fer passar per un home. “És una història que m’interessa molt i trobo que Coixet és la persona adequada per explicar-la, per la mirada particular que sempre té sobre l’amor”, manifesta l’andorrana, que a principi d’abril iniciarà el treball de localitzacions –a Galícia– per a un rodatge que començarà el 2 de maig.

Tindrà, explica Steinbrecht, “molta feina de recerca i reconstrucció” de tota una època. I per aconseguir-ho haurà de fer servir la imaginació perquè el pressupost no serà elevat. “Però Coixet té bon gust i s’ha envoltat de bons actors, segur que en sortirà un bon producte”, confia. L’andorrana confessa que, a banda de l’entusiasme de treballar amb la directora –“de qui allò que m’ha agradat, m’ha agradat molt”–, sent curiositat com a espectadora dels seus films.

Amb Coixet, l’andorrana havia coincidit, recorda, però fa molt de temps, fa prop de vint anys, en la gravació d’un anunci. I per a un film publicitari amb la barcelonina l’havien trucat també l’estiu passat, tot i que no va poder ser. “Però penso que si m’han tornat a cridar potser és que li interessa treballar amb mi i, la veritat, me he venido arriba”, riu.

Més propera –està prevista per al 23 de febrer i es presentarà al Festival de Berlín– serà l’estrena de La enfermedad del domingo, un drama signat per Ramón Salazar i interpretat per Bárbara Lennie i Susi Sánchez. “De les pel·lícules més maques que he fet a la meva vida, molt trista, però preciosa”, afirma. A banda, li ha deparat un rodatge en què ha tingut una entesa excel·lent amb el director. Tot i que no va poder convèncer-lo de canviar la idea inicial de rodar a la mateixa casa que havia servit com a decorat per a 100 metros (Marcel Barrena, amb Karra Elejalde i Dani Rovira), en la qual també havia treballat l’andorrana. Finalment, però, la mà d’Steinbrecht va passar pel lloc i el va deixar absolutament irrecognoscible. “També volien que tingués una ambientació molt francòfona” en un film on els exteriors es van rodar a Prats de Molló. La història, la d’una mare que marxa –un diumenge que es converteix en etern a la vida de la filla, encara petita– i la retrobada d’ambdues molts anys més tard.

En un registre molt diferent se situa la història de Gente que viene i bah, protagonitzada per Clara Lago i Carmen Maura i dirigida per una cineasta, Patricia Font, que havia compartit aules a l’ESCAC amb Steinbrecht. Qui en aquesta ocasió ha vist complert “un somni”: construir un arbre i amb caseta inclosa. Tot un repte, perquè el va haver de concebre de tal manera que al relat visual aparegués en els diferents estats de construcció. I amb Maura va estar encantada: no sols pel plaer de veure-la treballar, “és que també va aplaudir la nostra feina, tot un massatge al meu ego”.