Un any per recordar Kirkup i Sandy

El 10 de maig del 2009 moria a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell el poeta britànic James Kirkup. Portava vint-i-un anys vivint a Encamp, en un discret autoexili a un pis de les Bons. La seva desaparició a penes va ser ressenyada als obituaris de la premsa del seu país i al Principat, en un parell d’articles en què el Diari va dibuixar el perfil d’aquest home que es va mantenir al marge dels cenacles literaris i resta de vida social i cultural del país. Ara, coincidint amb el centenari del seu naixement (23 d’abril del 1918) el ministeri de Cultura té previst organitzar una exposició per glossar la seva figura, amb exposició i llibre.

No serà, però, l’única figura literària que protagonitzi l’any: també Isabelle Sandy, novel·lista i periodista de l’Arieja molt més coneguda i reconeguda, però potser encara no suficientment, serà homenatjada amb una àmplia exposició.

Ambdues propostes formen part de la programació amb què Cultura s’afegeix a la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. “Hem volgut donar una pinzellada del patrimoni immaterial, literari, que vagi més enllà de l’immoble”, protagonista habitual d’aquest tipus de jornades, recorda el coordinador del departament de Patrimoni Cultural, Alfons Codina. En aquesta línia, a la primavera es posarà en marxa una campanya en què banderoles a totes les parròquies recordaran frases d’escriptors del país, triades bé perquè fan referència al país i les seves tradicions o bé per la seva qualitat literària.

Amb tot, també l’arquitectura tindrà un espai destacat, amb un seguit de concerts de formacions de l’ONCA Bàsic que es desplegaran per edificis de valor patrimonial: Sant Miquel d’Engolasters, Sant Cerni de Nagol, el santuari vell de Meritxell, Sant Miquel de Prats, Sant Cristòfol d’Anyós, Sant Antoni d’Andorra la Vella, Sant Pere del Serrat, Sant Romà de les Bons, Sant Joan de Caselles, Sant Andreu d’Arinsal, Sant Bartomeu de Soldeu i l’emissora encampadana de Radio Andorra. Esglésies com Sant Romà de Vila o Sant Serni de Nagol seran escenari per primer cop d’un esdeveniment musical; en d’altres, com Sant Andreu d’Andorra, no se n’hi han fet des del 2003, i al Santuari Vell de Meritxell, ara Meritxell Memòria, des del 1976 que es va consagrar el nou santuari tampoc se n’hi ha fet cap. Abans hi havia actuat un orfeó de Terrassa i el cor d’Ordino dirigit pel mestre Florit, puntualitza Codina.

El patrimoni immaterial també tindrà un espai destacat al llarg de l’any, amb dues exposicions més dedicades a les falles de Sant Joan i l’itinerari europeu de la ruta del ferro.

L’exili encampadà

Tornant a les dues figures literàries que posaran cara a l’any, l’escriptora de l’Arieja, autora entre d’altres de la cèlebre novel·la Andorra (que va donar peu a un film homònim, rodat no sense dificultats, com va relatar Jean-Claude Chevalier a Guerra, terra i estrelles) serà objecte d’una àmplia exposició i catàleg que repassarà la seva vida i obra i que està inicialment programada per a les acaballes de l’any.

Kirkup, dèiem, és un personatge pràcticament inèdit al país. Va arribar per primer cop el 1958, però només de passada. Disset anys més tard va adquirir un àtic a les Bons, el mateix on es traslladaria després definitivament. Probablement buscava recer després de la polèmica provocada al Regne Unit per un dels seus poemes, The Love that Dares to Speak its Name, publicat a Gay News, que narrava l’enamorament d’un centurió romà per Jesús. El suggeriment de l’homosexualitat de Jesús li va comportar una acusació per blasfèmia.

Kirkup va escriure sobre Andor­ra. El primer poema, Andorra at First Sight, signat el 1958 al Pas de la Casa. Després, An Island in the Sky. Poems for Andorra. Aquest poemari es traduirà per primer cop com a part del volum que li dedicarà Govern.

A la seva mort, Kirkup va fer donació del seu fons bibliogràfic (uns 600 volums i documentació) a la biblioteca d’Encamp.