Carretera cap enlloc

Els accessos al Madriu són una reivindicació de llarg recorregut, una necessitat que a dia d’avui segueix fent suar els responsables de donar-hi una solució. Del fet que el problema s’allarga des de fa dècades n’és testimoni el paperam que l’Arxiu comunal d’Andorra la Vella conserva: un projecte de carretera al Pla de l’Ingla signat el 1965 per l’enginyer Antonio González G. Gutiérrez, un projecte que, evidentment, mai no va prosperar més enllà del paper.

El projecte del vial s’emmarcava en aquell context històric de construcció o ampliació de diverses car­reteres, entre les quals les de la Comella i Engolasters, pel que fa a les parròquies centrals.

El projecte conservat entre el paperam del comú de la capital representa el dibuix d’una via que hauria tingut uns 11,6 quilòmetres de llargada, des de la carretera de la Comella fins al Pla de l’Ingla, amb una amplada de 6,5 metres. La velocitat màxima que s’estimava per poder-hi circular era de 40 quilòmetres per hora a les rectes, reduïda fins als 23 als revolts.

El projecte es presentava com “la iniciación de la ascensión a las montañas y valles de la demarcación de la parroquia” i a la redacció s’argumentava que “esas primeras carreteras, sin duda, están proporcionando una idea de lo mucho que permanece vedado a la mayor parte, no solo de los visitantes, sino de las propias gentes del país”. Es volia aleshores una via d’accés que esdevindria un potencial per a la vall, un territori, deien, que “permanece oculto y abandonado en un ostracismo desesperante”.