I més històries per a no dormir

És un gènere que pot semblar menor, però sovint no ho és tant, sinó que serveix per parlar de molts temes”, recorda Martín Blanco, il·lustrador, artista visual, escriptor, i ara editor. Ahir presentava a La Fada Ignorant l’editorial que ha posat en marxa amb un soci, Gonzalo Ventura, argentí com ell. En principi, per autoeditar-se. Però no descarta que el projecte, “que volem que creixi –som molt ambiciosos– però ho farà molt a poc a poc perquè requereix molts recursos”, acabi sent una plataforma també per als autors, que en aquest ter­ritori de la fantasia comencen a proliferar a Andorra. Va obrir camí David Arrabal, fa no gaire, i l’han seguit noms com Àlex Puig –amb Círculos, la primera novel·la, va protagonitzar un exitós debut en espais com Fnac Andorra–. Fins i tot gent en principi estranya al gènere com David Gálvez s’ha endinsat pels ter­renys de la por i la fantasia en els relats d’Arnes.

L’interès pel gènere el constaten els llibreters, confirma Anna Riberaygua. Sobretot entre el jovent, puntualitza. Per què? “No hi ha cap raó, va a tongades, són com modes o tendències”, considera. Dins del fet que sempre hi ha hagut amants del gènere. Blanco se’n confessa un gran consumidor ell mateix. “Sempre he llegit moltes històries de ter­ror, seguit moltes pel·lícules”, fins i tot en gustos musicals apunta una inclinació pel metal, sovint imbuït d’una atmosfera misteriosa en sons i lletres. “D’una banda, trobo que el gènere s’obre cada cop més a tractar temes diguem-ne seriosos; d’altra, passar por també és una manera de divertir-te”. I en matèria de literatura, recorda, “hem de sortir de prejudicis i estereotips, i finalment cadascú tria el que vol, hi ha d’haver de tot per a tothom”. Però és cert, concorda, que ara per ara és un gènere que està vivint un gran moment, impulsat en matèria audiovisual per productes com la sèrie Stranger Things, de Netflix. En el cas del segell que ara recala a Andorra, explica, ells mateixos es van veure sorpresos per la ràpida acceptació que van tenir els dos primers títols: la novel·la 3 dies i el llibre de relats Carnaval de sangre. El primer va esgotar un parell d’edicions en un tres i no res. Serà trilogia, amb seqüela i preqüela, i de seguida una productora cinematogràfica argentina els va comprar els drets. Al darrere un director bastant conegut al seu país (a Devorador de sueños va treballar amb Faye Dunaway).

Pantalla gran

Algun dels relats del llibre següent també van cridar l’atenció de la pantalla gran, però de moment s’estan negociant. El cas és “que encara que a Argentina hi havia ja un parell d’editorials especialitzades, seguia havent-hi forat i fins i tot hem vist que la gent demana més i més” i el projecte, Santa Guadaña, té perspectives de créixer. De moment, amb un tercer llibre de contes, ambientats en parcs d’atraccions, Italparc. A Andorra arribarà probablement al setembre.

Arribarà, dèiem, en un context d’auge per al gènere al país. Ho perceben any rere any a la biblioteca comunal d’Encamp, on ja van per la vuitena edició del concurs de relats de terror i on ho detecten al servei de préstecs, on “tira, i molt”, confirma la responsable de l’equipament, Susanna Ginesta. Tant entre els lectors més joves com entre els adults, puntualitza.

També exitosa, asseguren des del Cercle de les Arts i de les Lletres, va ser la posada en marxa d’un nou premi al cartell, centrat en la literatura fantàstica i que en l’edició d’enguany passa a ser batejat amb el nom d’un dels clàssics, Jules Verne. Un premi, indica des de l’entitat Carme Jaumot, que es va instaurar en bona part per les demandes que rebien i que en la primera edició va comptar amb bona participació.