El que diuen els ossos

falta de concretar en quin moment de la història aquestes persones van rebre sepultura, i per tant determinar què es farà amb les seves restes, els individus exhumats del cementiri de Santa Coloma arran de les obres necessàries per instal·lar nou cablejat, comencen a revelar alguns dels seus secrets. Vuit esquelets va extreure l’empresa ReGiraRocs, adjudicatària dels treballs arqueològics (alguns de sencers i d’altres només parcials) en una àrea d’enterrament afectada pels treballs on hi hauria en realitat ossos de vint-i-cinc individus.

La cronologia exacta en què van ser inhumats l’establiran les datacions radiocarbòniques ja encarregades al Centre d’acceleració de masses del CSIC, a Sevilla. I si són de l’últim segle i mig, ReGiraRocs proposarà que l’administració pública faci les anàlisis d’adn pertinents per tal de restituir-los als possibles descendents. Si són anteriors, quedaran dipositats al magatzem de Patrimoni Cultural, considerats restes arqueològiques.

De moment, el treball de l’antropòloga Núria Armentano serveix per oferir detalls sobre les vuit persones que s’han tret de la fossa: dues dones i sis nens. Dades que ja, per començar, “exhibeixen la situació típica demogràfica de l’antic règim, és a dir, anterior a 1800, amb una elevada mortalitat infantil i femenina”. Així, hi ha sis infants, els dos més petits, encara lactants, d’entre tres i sis mesos; del més gran, uns deu anys, queden a l’esquelet les empremtes del raquitisme que patia. Pel que fa a les dones una, conservada íntegrament, era de mitjana edat i mostra signes de carències alimentàries. A la segona, d’uns 30 anys, l’antropòloga va trobar restes de material orgànic. Analitzat, es va descobrir que havia patit brucel·losi, que es contrau per beure llet sense pasteuritzar.

Els treballs han permès, paral·lelament, fer un càlcul de quin podria ser el nombre de persones que hi hauria sepultades a l’antic cementiri de Santa Coloma, envoltant l’església. Gerard Remolins, l’arqueòleg director de l’excavació, estima que hi hauria uns 550 individus enter­rats. Un càlcul només estimatiu, puntualitza, per donar una idea de la “potencialitat sepulcral” del cementiri. Ho fa a partir de la quantitat de cossos trobats en el volum de terra treta de la rasa (deu metres cúbics) i calculant una fondària d’un metro per als enterraments. Potser el resultat no s’adiu amb la realitat, “però servirà perquè en cas que s’hagi de tornar a obrir es tingui en compte que podria haver-hi una elevada densitat de restes òssies”.