La difícil protecció dels jaciments

Els danys a jaciments és una “casuística general arreu” i difícil d’atallar, reconeix des de l’àrea de Patrimoni Cultural l’arqueòleg Abel Fortó, després de la denúncia rebuda arran de l’estat en què es va trobar recentment el de la Balma del Llunci, a Encamp, zona arqueològica declarada bé d’interès cultural (BIC), amb restes d’instal·lació d’escalada, d’un foc i deixalles abandonades. No és l’únic cas, explica, i en les inspeccions periòdiques que realitzen es troben actes vandàlics o brutícia. Al Madriu, per exemple, on s’han documentat centenars d’estructures, no és infreqüent que els tècnics detectin que s’han fet servir com a vàters improvisats. “La gent veu unes parets on amagar-se”, explica Fortó; probablement sense tenir consciència que està fent les seves necessitats sobre restes històriques.

A la Balma del Llunci intervindran immediatament per retirar les deixalles, assegura, però més complicat és garantir que fets similars no es tornin a produir. Hi ha jaciments, com el de la Balma del Llunci, que no han estat objecte d’excavació sistemàtica, tampoc no són visitables i, per tant, ni tan sols hi ha una delimitació real, exposa Fortó. Però tancar-los tampoc és una solució viable ni gaire efectiva, ni en els casos on seria possible fer-ho; “en realitat es tracta més aviat d’una mesura dissuasiva”, d’evitar que ningú no hi entri, i menys el faci servir com a amagatall per evacuar, fer-hi festes –en alguns hi ha hagut restes de botellón o graellades a l’aire lliure–.

I senyalitzar-los no és una opció? Fortó pensa que és una solució amb clarobscurs. “És un tema molt delicat; des de fa anys la política de Patrimoni és no senyalitzar, precisament per evitar identificar-los i facilitar els espolis.” De fet, recorda, l’accés mateix a la carta arqueològica, tant a Andor­ra com a d’altres països, “no és genèric, s’ha de fer sota demanda, formulant quines són les raons” de la consulta.

Es tractaria d’evitar els espolis en primer lloc, però també d’evitar una afluència generalitzada. En casos com el jaciment encampadà “d’entrada no hi ha res a veure, perquè no està excavat, ni que ho estigués, com en el cas de la Balma de la Margineda, queden restes visibles”, recorda, però això no és obstacle perquè un jaciment tingui una atracció sobre les visites. “Considerem que és millor no crear un reclam perquè s’incrementa el risc de degradació”, argumenta l’arqueòleg.

Mesures i inspeccions

Fortó aposta per un altre tipus de mesures, en funció del problema que afecti cada lloc. Per exemple, en el cas del Madriu es van instal·lar serveis públics en llocs com el refugi de Fontverd. Però, reitera, a la vall hi ha centenars d’estructures i no és viable tenir-les totes sota vigilància constant ni molt menys tancades.

Al Roc de les Bruixes, zona important de gravats –que van aparèixer guixats–, es va optar per realitzar una rèplica perquè els interessats no hagin d’atansar-se als originals, amb el consegüent risc de malmetre’ls.

A banda, es realitzen les inspeccions sistemàtiques. Encara que, reconeix, el departament afronta un problema de recursos humans perquè siguin més freqüents. “Però de moment el que anem detectant són deixalles i no s’han produït danys permanents ni hi ha evidències d’espoli”, es congratula. Ni tan sols, puntualitza, en el jaciment de Juberri, on es va atansar després que es comencessin a posar a la venda per Internet hipotètiques destrals neolítiques procedents d’aquella zona (ara per ara tots els indicis apunten que eren falsificacions).