Nova filosofia a l'Escena Nacional

L’any comença amb replantejaments per a l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). La triple codirecció –Mònica Vega, Alfons Casal i Joan Hernàndez– eliminarà la que fins ara ha estat la temporada pròpia d’espectacles per centrar-se a produir muntatges que després es puguin inserir en la resta de programacions ja en marxa, tant la temporada conjunta de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella com les propostes infantils dels comuns. “Hem vist que no té gaire sentit havent-hi altres temporades estables estar fent una mena de competència entre nosaltres, així que provarem aquest nou mètode de concebre produccions” amb què nodrir la resta, explica Vega, qui matisa que, no obstant això, és una idea que es troba “en estat absolutament embrionari”. Però sí que seria un plantejament inicial en començar a treballar amb les propostes –“set, totes elles de molta qualitat”, assegura– que les companyies els han presentat en la convocatòria anual. Una tria complicada perquè els recursos no sobren: tenen un pressupost de 70.000 euros, als quals se suma el suport tècnic i logístic de l’equip de La Trapa, del departament de Cultura lauredià.

Lligat a aquest replantejament hi ha el desig d’aprovar una assignatura pendent des de fa temps: aconseguir l’exportació dels espectacles que es munten al país. Més que un propòsit és ja una línia de treball activa, tot i que incipient, indica la codirectora de l’ENA. Així, ja han fet alguna reunió d’aproximació amb responsables d’escenaris de Barcelona. “Crec que per proximitat és per aquí per on hauríem de començar.”

També haurien de començar per aprofitar la presència del país a la Xarxa Alcover (en formen part programadors d’institucions i sales dels països catalans), un altre tema sempre pendent. “Sí, és un tema en el qual s’ha d’insistir perquè està una mica parat”, reconeix la portaveu de la direcció de l’Escena Nacional. “Penso que es tracta d’un tema de comunicació entre institucions, així que ens hem de seure i veure com es va lligant.”

Tot plegat serà una feina lenta i els resultats no es començaran a veure fins al 2019, admet. Encara que hi ha produccions que ja van obrint camí: Heliceo, una coproducció amb codirecció d’Ester Nadal i l’escaldenca Rosa Mari Herrador, està fent una gira bastant ambiciosa. O Fred, sobre el text d’Agustí Franch, que ha fet bolos en llocs com la Seu o Manresa. La idea és que les mateixes companyies s’impliquin en la recerca de contractacions frontera enfora, “amb el nostre suport, perquè on no arribin ells sols els puguem ajudar”, indica Vega.

Des de la direcció de l’ENA veuen arribat el moment de posar-se mans a l’obra amb aquest projecte. “És un camp en què és cert que no s’havia treballat en profunditat perquè hi havia altres coses a fer.” Ara sí que ha arribat el moment “d’obrir camí” i en les reunions inicials ja han vist, afirma, “molt bona predisposició”.

L’any també se centrarà a seguir traient suc de muntatges que ja tenen cert recorregut, especialment les produccions infantils com L’os bru no menja sopes, en coproducció amb La Moixera, Alícia o Quins clàssics!, tres muntatges que tenen futur com a propostes per als centres d’ensenyament “amb la molt bona col·laboració del ministeri d’Educació, vull recalcar”.