Els camins de l'art, al Thyssen

Camins metafòrics, camins en sentit literal, camins en la història de l’art. Aquest serà l’eix vertebrador de la segona exposició al Museu Carmen Thyssen Andorra, Allées et venues (Anades i tornades), que pren el títol d’un dels quadres més significatius de Paul Gauguin, Allées et venues. Martinique. Un quadre que, al contrari del que diu el títol de l’exposició, viatja molt poc: a penes ha sortit del Thyssen madrileny. “No acostumem a cedir-lo perquè ens agrada tenir-lo a l’exposició”, va insistir el director artístic de l’equipament escaldenc, Guillermo Cervera, en la presentació del contingut de la mostra que obrirà les portes el 16 de febrer. Un mes després que les tanqui Escenaris, que s’acomiadarà el 14 de gener.

Vint-i-dos quadres, amb una escenografia renovada, formaran part d’aquesta segona mostra, que es podrà veure fins al 10 de setembre. Gauguin estarà acompanyat per Canaletto (com ja havia transcendit), de qui hi haurà dues peces: Caprici amb columnata a l’interior d’un palau (1765) i L’Escola de Sant Marc (1765). A partir d’aquí, un recor­regut pel camí de la història de l’art fins al segle XIX, amb noms punters que van d’Alfred Sisley a Santiago Rusiñol, de Modest Urgell a Thomas Birch.

La tela central, la de Gauguin, estrella i vertebradora del discurs, estarà acompanyada de Camí de Versalles, Louveciennes, sol d’hivern i neu, de Camille Pissarro, una obra “magistral pel tractament de la llum a través de la neu” i per La inundació de Port-Marly d’Alfred Sisley, una obra “força important pel tractament del cel i del reflex de l’aigua”, va destacar Cervera.

El viatge arrencarà al segle XVI amb Vista de la carrera de San Jerónimo i el Paseo del Prado amb seguici de carrosses, de Jan Van Kessel, una tela de quatre metres de llarg que ofereix una visió del carrer on es troba el Thyssen de Madrid. També a l’inici cronològic se situa l’obra del venecià Canaletto i d’aquí a l’escola catalana amb teles de Modest Urgell, Santiago Rusiñol, Ramon Sanvisens; i Joaquim Mir.

El camí s’endinsarà després en l’expressionisme, amb Gabriele Münter, la part femenina de la mostra, i Erich Heckel amb Casa a Dangast, “l’obra més important” del moviment, i Emil Nolde, amb Pont a la maresma, una obra amb “una força excepcional” i que també tindrà una ubicació especial.

El recorregut acaba amb l’escola americana, molt representada a la col·lecció Carmen Thyssen, que compta amb un volum d’obres de les més importants que existeix fora d’un museu estatal. Hi haurà Paisatge hivernal, Filadèlfia, de Thomas Birch, que es porta per la temàtica de la neu, per la qual cosa es relaciona amb Andorra i l’hivern; i teles d’Albert Bierstadt, William Merritt Chase i De tornada a casa, de Thomas Hart Benton.

El museu, al patronat del qual s’incorpora el comú d’Escaldes-Engordany, tancarà la primera mostra amb uns 20.000 visitants, xifra que Cervera va valorar com a molt positiva atès que es tracta de visites individuals, no grups.