Vitamines per a la Ruta del ferro

Tant el comú d’Ordino com el Govern formen part, ja des de fa anys, de l’associació transnacional que, per impulsar i difondre una Ruta del ferro pels tres països funciona des de fa anys, amb Aquitània i institucions del País Basc com a socis. Una entitat que, reconeix la cap de Turisme ordinenc, Cristina Ariño, fa cert temps que no té gaire activitat però en la qual tenen previst tornar a posar el fil a l’agulla, a la reunió que celebraran el 13 i 14 de desembre i en la qual abordaran diverses iniciatives destinades a millorar la difusió d’un atractiu turístic que, en el cas de la parròquia alta, és un producte “estrella” de l’estiu.

Ariño apuntala aquesta consideració amb una xifra: els 5.576 visitants que aquest estiu passat van passar per la mina de Llorts –amb recorregut pel camí escultòric dels Homes de Ferro–, entre els mesos de juliol i octubre, quan està oberta; a banda, unes dues-centes persones més es van apuntar a les opcions de visita nocturna que, puntualment, s’hi ofereixen. També les persones que transiten pel camí ral, que és part de la ruta –impossibles de fer-ne el recompte– i les que passen anualment pel centre d’interpretació de la Farga Rossell, un dels equipaments museístics més valorats pel públic –tot i que els últims anys ha anat perdent visitants, situant-se prop dels 8.000 en alguns dels últims exercicis–, segons la valoració comunicada recentment pel ministeri de Cultura a l’estudi previ al pla estratègic de museus 2023.

L’associació transpirinenca ha estat durant uns anys “parada”, explica Ariño, però la intenció és insuflar-li nova vida i que a partir de l’exercici vinent sigui un punt d’on sorgeixin iniciatives, amb “una inversió necessària en la web” per difondre l’existència d’aquestes rutes, la millora en la senyalització i l’organització d’exposicions itinerants.

Però sobretot, apunta la cap de Turisme del comú ordinenc, tenen previst constituir un comitè científic –de fet, va ser un dels requeriments del Consell d’Europa en reconèixer la Ruta del ferro als Pirineus– que impulsi la recerca històrica i que promogui el coneixement de la que, si més no a Andorra, va ser una indústria clau durant segles.

A banda de la Farga i la Ruta del ferro a Ordino (el camí ral fins a la mina de Llorts) hi ha altres espais que també s’inclourien en les rutes a promocionar. El primer, el Madriu, on la recerca arqueològica va trobar evidències d’activitat siderúrgica, com les restes d’una farga i carboneres.

Des de Pimorent

Ariño també inclou en les àrees d’interès el trajecte que, des de la mina de Pimorent, feia el mineral introduint-se a Andorra. La previsió és crear una altra ruta que recuperi aquesta història. Però abans cal enllestir els estudis històrics que hi aportin contingut.

La responsable de Turisme ordinenca apunta que aquestes accions estan evidentment orientades a atreure més visites. “Reconec que és difícil que algú es plantegi tota una Ruta del ferro pels Pirineus, excepte que en tingui un interès científic o molt particular”, diu, però l’objectiu és “que els turistes que passin per cadascun d’aquests territoris, Andorra en el nostre cas, estiguin ben informats sobre aquest punt d’interès i estic convençuda que pot funcionar”.