“Para que no me olvides...”. S’han d’arrossegar unes dècades a l’esquena per recordar aquella melodia romàntica que entonava Lorenzo Santamaría a mitjans dels setanta. Patxi Leiva acaba de compartir estudi amb l’emblemàtic dinosaure de la cançó.
Home, i tant que el coneixia!”, assegura, tot encantat Leiva: les cançons de Santamaría formen part del seu imaginari infantil perquè les escoltava la mare quan ell encara rondava en pantalons curts. Així que trobar-se’l a l’estudi va ser “flipant”. I si per al reusenc establert a Andorra la vida sembla un continuat motiu de gaudi, tot s’ha de dir, que el truquessin per participar en el disc de La Marató i el fessin compartir cançó amb gent com el cantant melòdic o la festiva Lucrecia va ser un motiu per “esclatar d’il·lusió”.
La proposta li va arribar del productor Toni