Sola davant del perill

Va ser com si m’oferissin un caramel; no m’ho vaig haver ni de pensar. I per a un espectacle deliciós”, assegura Montes, que amb 24 anys i sorgida del planter teatral del país es va embarcar a aixecar projectes amb la companyia Menú Teatral (amb un altre andorrà, Boris Cartes, com a company de fatigues). La proposta li va arribar de Pablo Ley, director de l’Alícia que la companyia va produir i que acaba de passar pel Comunal, i després de mesos de preparació i assajos, avui és el dia d’estrena a l’escenari barceloní, on hi ha funcions programades fins diumenge 26 de novembre. Nerviosa, per descomptat, davant el desafiament de defensar, tan sols acompanyada per la música, els tres personatges que ha d’interpretar. Allà hi tindrà la família i un Boris Cartes que “m’ha donat molt de suport, tots em fan sentir que no estic sola”.

Un conte de terror, fosc, per al qual ha fet un treball intens. Per posar-se en situació i trobar el to que reclama Poe, assegura, en alguns casos ja li ha vingut bé recórrer mentalment a les imatges del fred i el paisatge dels vespres de tardor a Andorra. La trama de L’esfondrament de la casa Usher es desenvolupa en un casalot habitat per Roderick Usher, un artista malaltís i excèntric, i la seva germana, Lady Madeline. És ella qui mor i les seves restes són dipositades en una cripta. El tercer personatge és un amic del jove artista que arriba a una casa on comencen a succeir fets molt estranys, sobrenaturals.

Si Poe va narrar la història des del punt de vista d’aquest convidat, la dramatúrgia de Ley fa que el pes del relat recaigui en la dona, convertida en fantasma. L’obra original és una peça curta, així que l’encarregat de la dramatúrgia va emprar aspectes d’altres relats de Poe. “Però sent respectuosíssim amb les paraules de Poe, amb el to i l’estil”, insisteix l’andorrana. L’obra també ha optat per una ambientació contemporània i la interpretació té el suport musical de les composicions de Xavier Gamazo. No sols fetes a mida per a l’espectacle, sinó escrites a mesura que l’obra prenia forma per establir-ne un diàleg molt precís entre música i paraula, explica Montes, que també va participar en la construcció dels personatges. “No va ser un text que em donessin tot tancat el primer dia i ja està, sinó que hem anat construint-lo tot plegats”.

Un procés complicat

El procés no ha estat exempt de dificultat. Sobretot, reconeix Montes, a l’hora d’aixecar el personatge de l’amic convidat a l’ombrívola casa, un cavaller del segle XIX, un home sa, fort i trempat. “I jo, és clar, tinc el físic que tinc i la veu que tinc.” Van provar amb “el topicazo de fer d’home, però no funcionava, així que al final vam buscar les pistes en el seu caràcter, escèptic, gens espiritual, que mira amb estranyesa el que passa al voltant”.

Per al personatge de Roderick Usher, feble i de veu trencada, li va venir bé la interpretació de Gary Oldman al Dràcula de Francis Ford Coppola. I el personatge de la germana, obligada a vagar per les ombres entre la vida i la mort i enamorada de l’home fort i ple de vida que arriba a la casa, li és el més fàcil. “Ella és el terror, la foscor, les forces de la natura, però també una jove a qui la vida ha tractat injustament, enterrada viva.” No l’ha dibuixada com un monstre, diu, sinó com “algú que observa el món al voltant sorpresa, al·lucinada”.

Aquest triple repte és “el més difícil que he fet fins al moment”, reconeix la jove, sorgida de l’Aula de teatre d’Andorra la Vella i amb una formació completada a Barcelona. Però, alhora, “estic molt contenta, molt orgullosa del que hem fet, no sols com a actriu sinó per tot l’espectacle”. Avui, debut a les 21.30 hores. Així que molta merda.